En els grups de WhatsApp i en les converses privades i semipúbliques se succeeixen les porres i apostes pel que pugui passar en les eleccions catalanes d’aquest diumenge. Alguns ens hi hem jugat algun dinar sabent que sempre errem en els pronòstics. De les enquestes, vistos els antecedents, tampoc un se n’ha de fiar en excés. Més, coneixent el nivell d’indecisos que encara hi ha. Hi ha qui no sap si votar ERC o el PSC; Junts o la CUP; el PP o el PSC, ERC, Junts o Aliança; el PP, Vox o Cs. O simplement, si val la pena votar en blanc o un partit extraparlamentari una vegada més.

La bona notícia de la campanya, per primera vegada en 12 anys, ha sigut que s’ha tornat a parlar més de gestió que d’autodeterminació. Parlar de sequera, infraestructures, fiscalitat, educació, burocràcia, seguretat, energia ha tornat estar present a sobre de la taula en una Catalunya que porta massa temps adormida, perduda en els llorers passats, i exercint de Calimero. Mentre altres comunitats avancen amb gambades llargues, aquí seguim a pas de tortuga.

Com que cap partit guanyarà clarament i fins a vuit formacions poden entrar al Parlament, el segon després que es coneguin els resultats definitius començaran les altres apostes: quins pactes es poden fer. Començarà l’aritmètica. ¿En què caldrà fixar-se?:

1. La suma dels partits independentistes, inclosa la possible irrupció d’Aliança. Si sumen més de 68 escons, el candidat a president de la Generalitat serà el que primer quedi en la lista. És a dir, amb tota probabilitat: Carles Puigdemont. El PSC s’ho haurà d’empassar i el futur de la governabilitat d’Espanya quedarà en entredit. Eleccions generals a final d’any.

2. Si l’independentisme no suma 68 escons, atents a qui sigui el partit més votat. Pot ser el PSC o Junts. Si units sumen majoria començaran les especulacions sobre un pacte no escrit, voluntat de Pedro Sánchez, per recolzar –o no impedir– que el guanyador ocupi la Generalitat. En l’horitzó: mantenir l’actual Govern d’Espanya. ERC acceptarà el pacte sense gairebé queixar-se.

3. Si el PSC i Junts no sumen majoria, els socialistes podrien intentar governar buscant una aliança amb ERC i els Comuns, si l’aritmètica ho permet, i intentant reeditar el tripartit de fa 20 anys. Si aquestes aliances no tenen majoria naixeran amb una profunda debilitat i amb una oposició tant per part de Junts com del PP, Vox i Aliança, si finalment entra.

Tant còctel possible en un mercat polític tan complex com el català exigeix tenir molta imaginació. És molt més fàcil predir el fracàs de l’opa hostil del BBVA sobre el Sabadell o que Croàcia guanyarà amb claredat, per davant d’Israel i Suïssa, el festival d’Eurovisió en el qual Espanya quedarà en les últimes posicions.