No cal insistir en l’efectivitat de les campanyes electorals, perquè en un sistema polític instal·lat en la picabaralla permanent acaben convertint-se en més soroll, tot i que a còpia de repetir missatges esdevenen mínimament efectives, encara que sigui entre l’estreta franja de partits que cada elector té prefixats com a votables. Encara menys en l’anacronisme de la jornada de reflexió. Però sí en la paràlisi administrativa que poden generar, més i tot quan diumenge hi ha eleccions catalanes, i el dia 24 comença la campanya de les europees. Per exemple perquè Renfe va absentar-se d’una reunió amb el govern sobre Rodalies al·legant la campanya, i especulant amb el temps, no fos que la pròxima reunió sigui amb un altre govern. Si l’ens estatal congela decisions sempre que hi ha campanya o eleccions, ja tenim un altre motiu per explicar la precarietat a Rodalies, a banda del dèficit inversor, el baix compliment del pressupost per a millores o la manca de personal a Catalunya, perquè entre avançats i repetits, de comicis en tenim per donar i per vendre. En canvi, el govern va flexibilitzar les restriccions per la sequera, tal com figurava al decret aprovat fa mesos, en una decisió gens especulativa, més enllà del que li convingui a ERC. L’ús interessat o l’excusa de les campanyes contribueix a la desconfiança en aquests períodes, en el que s’hi diu i es fa. El PP ha aparcat la bel·ligerància al carrer contra l’amnistia fins la setmana següent de les catalanes. Volen estalviar-se les manifestacions contra Sánchez i Catalunya durant uns dies, no fos que es despertés el català emprenyat, encara enfadat amb els partits independentistes pel seu etern enfrontament. Fins i tot pot ser que el gruix d’indecisos, que cada cop s’allarga més fins la vigília dels comicis o durant la jornada electoral en forma d’abstenció, el generin també les campanyes. Un període sempre respectat pels jutges. Això sí, l’Audiencia Nacional ja ha citat a declarar dos policies presumptament ferits per actes de Tsunami, la setmana que ve.