Divendres passat l’ONU va emetre un informe contra les lleis impulsades al País Valencià, l’Aragó i Castella i Lleó per a derogar la memòria democràtica. Tot i que les decisions del màxim organisme internacional no són vinculants, no ha de ser grat per a cap govern amb una mínima pretensió democràtica que l’ONU indique que una llei vulnera els tractats internacionals.
Concretament, el relator especial de l’ONU sobre Veritat, Justícia i Reparació; el relator d’Execucions Extrajudicials; el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades; i l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans entenen, a través d’un informe que així ho explicita, que les derogacions de les lleis de memòria democràtica vulneren el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció Internacional per a la protecció de les persones desaparegudes.
Aquesta conclusió podria servir com a argument per part del Govern espanyol quan presente el seu recurs al Tribunal Constitucional contra aquestes lleis, tal com ja va anunciar. A més, des de l’ONU adverteixen que les lleis plantejades per PP i Vox al País Valencià, a l’Aragó i a Castella i Lleó poden violar els drets humans i dificultar el dret a conèixer la veritat.
L’origen d’aquesta llei es troba en la convicció, per part de Vox, que el franquisme va ser un episodi polític positiu –tal com han dit representants d’aquest partit més de manera implícita que explícita– i en la tesi que sempre ha defensat el PP, que sempre s’ha posat al costat del revisionisme històric. Quan des de l’esquerra es va aprofundir en les primeres lleis de memòria històrica alguna cosa va inquietar la dreta, a qui ja li anava bé no parlar d’episodis polítics del passat per a no remoure les vergonyes dels seus antecessors.
A la mínima oportunitat, PP i Vox han derogat les lleis de memòria democràtica per a imposar les seues tesis que l’ONU, de manera ben previsible, ha rebutjat. Per exemple, es qüestiona l’equiparació que fan entre els crims comesos durant la dictadura franquista i durant el període democràtic de la Segona República, ja que estableixen una comparació impossible entre la violència institucionalitzada per un estat dictatorial i els episodis violents protagonitzats per descontrolats que no van ser instigats pels governants –i que de fet en molts casos van poder ser jutjats per les mateixes autoritats judicials republicanes.
Els crims del franquisme, en canvi, han quedat impunes arran la Llei d’Amnistia de 1977, aprovada per la UCD tot just per haver garantit que la normativa incloguera totes les atrocitats comeses per la dictadura, que no s’han pogut investigar judicialment degut a la llei citada. Al seu torn, en una altra manipulació totalment barroera, la Llei valenciana inclou les víctimes d’ETA i les del terrorisme islàmic dins de la de “concòrdia” obviant que ja hi ha una legislació d’àmbit estatal, aprovada al 2011, per a “reconèixer i protegir integralment les víctimes del terrorisme”. És la manera que PP i Vox tenen per a justificar la Llei de concòrdia: acusar els qui la discuteixen de posicionar-se en contra de les víctimes d’ETA. Una manipulació maldestra i nociva.
No se sap si el PP, sense l’empenta de Vox, hauria aprovat una llei com la de “concòrdia”. Però el cert és que el suport de l’extrema dreta ha sigut decisiu en aquesta aprovació. És el PP qui ha de triar si continua deixant-se guiar pels enemics de la democràcia o si prefereix situar-se al costat d’entitats com l’ONU, adreçades a garantir un consens mundial, si més no entre els estats democràtics, a l’hora de defensar els drets humans.
El PP i la memòria democràtica
49
9
06.05.2024
Divendres passat l’ONU va emetre un informe contra les lleis impulsades al País Valencià, l’Aragó i Castella i Lleó per a derogar la memòria democràtica. Tot i que les decisions del màxim organisme internacional no són vinculants, no ha de ser grat per a cap govern amb una mínima pretensió democràtica que l’ONU indique que una llei vulnera els tractats internacionals.
Concretament, el relator especial de l’ONU sobre Veritat, Justícia i Reparació; el relator d’Execucions Extrajudicials; el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades; i l’Oficina de l’Alt Comissionat per als Drets Humans entenen, a través d’un informe que així ho explicita, que les derogacions de les lleis de memòria democràtica vulneren el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i la Convenció Internacional per a la protecció de les persones desaparegudes.
Aquesta conclusió podria servir com........
© El Temps
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Bradley Blankenship
Tarik Cyril Amar
Michael Kwet
