La nit de la semifinal de Champions estava a Madrid. Vam veure el partit entre el Reial Madrid i el Bayern de Múnic a la Bodega Amores, del castís carrer de Santa Isabel, amb un grup d’amics procedents de diverses regions d’Espanya. Tots eren del Madrid. Quan l’equip alemany es va avançar en el marcador, amb un gol de Davis al minut 68, va caure el desànim sobre tota la colla. “No patiu –els vaig dir–. Ara és quan el Madrid treu a pasturar l’èpica que ha mitificat la màgia del Bernabéu”. Efectivament, amb tres minuts, Joselu, un jugador de l’Espanyol, cedit al Madrid, va marcar dos gols i va capgirar l’eliminatòria. “Ho veieu, gent de poca fe!”, els vaig etzibar. “Però tu no ets del Barça?”, em van preguntar estranyats. “A la Champions soc del Madrid”, els vaig despistar. No volia eixamplar l’alegria que tenien per la classificació dels d’Ancelotti recreant-se també en les desgràcies blaugranes. Cert que els catalans estem fets a celebrar les derrotes, però també cansa. Així que, seguint el consell que si no pots vèncer el teu enemic, uneix-t’hi, també em vaig afegir a la festa. Dona bo saber que l’àrbitre mai no et decebrà.

QOSHE - La nit que vaig ser del Madrid - Josep Ramon Correal Mòdol
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La nit que vaig ser del Madrid

32 0
11.05.2024

La nit de la semifinal de Champions estava a Madrid. Vam veure el partit entre el Reial Madrid i el Bayern de Múnic a la Bodega Amores, del castís carrer de Santa Isabel, amb un grup d’amics procedents de diverses regions d’Espanya. Tots eren del Madrid. Quan l’equip alemany es va avançar........

© La Mañana


Get it on Google Play