El 28 d’octubre va tenir lloc la 20a edició de les Trobades Culturals Pirinenques, organitzada per un ampli col·lectiu d’associacions científiques i culturals de la regió entre els quals es troba la Societat Andorrana de Ciències. Enguany, el tema de la diada va ser la protecció del territori pirinenc –objectiu sens dubte més que necessari pels temps que corren– i el lloc escollit per fer-ho va ser el monestir de Sant Pere de Rodes.
Les característiques d’aquest conjunt arquitectònic en fan tot un símbol de l’objectiu de les Trobades. D’una banda, trobem l’estil de construcció amb les arrels fermament plantades dins del romànic tan típic dels Pirineus. És un romànic nostrat, amb el mateix estil que podria tenir una petita ermita local, tot i que físicament més important a causa del paper econòmic i espiritual que havia de tenir.
No és un romànic ostentós, malgrat la clara evidència que els recursos necessaris per construir-lo devien ser poderosos. Al contrari, és un estil romànic que parteix de la mateixa pedra de què és formada la muntanya i que s’hi integra. Els volums són compactes; es pren a la natura l’espai necessari per les activitats monacals de l’època de la seva construcció, o bé per l’exposició i interpretació actuals. Però el conjunt no s’extralimita d’aquest espai just, que compleix amb escreix però sense mostrar ínfules d’estendre’s més enllà de l’horitzó. Tal presumpció no resultaria ni necessària, ni coherent. El mateix recinte ens recorda que les activitats humanes, dignes i serenes, es troben sempre circumscrites al lloc, al moment i a les persones que hi participen. El lloc predisposa, doncs, a raonar plàcidament, intentant-se apropar a un cert objectiu que sabem serà potencialment utòpic, però igualment sempre amb els peus fermament plantats a la terra.
Els responsables del monestir han tingut la bona idea d’allunyar els vehicles de motor del recinte tant com sigui possible i raonable. Han fet bé no només per raons de l’espai material disponible, sinó sobretot perquè d’aquesta manera el visitant té l’ocasió de gaudir plenament de l’experiència de l’aproximació a les muralles sens dubte prevista pels seus constructors originals. Talment Adso i Guillem de Baskerville a la novel·la El nom de la rosa, el pelegrí cultural modern ha de traginar muntanya amunt al llarg d’un itinerari certament ample i còmode, però que li deixa l’ocasió de fer unes parades, girant-se i observant des de dalt el camí per on ha vingut, la mar Mediterrània i les cales i els ports de la costa. Aleshores es gira novament cap al monestir, i se sent tot petit a l’ombra de les pedres.
A mesura que s’aproxima, les parets es van aixecant per damunt del seu cap. Per sort, contràriament a la novel·la no són muralles tètriques de pedra negra llefiscosa, ni tampoc hi ha el perill de la caiguda de restes podrides de menjar a sobre del cap. Deixem aquests detalls al domini de la ficció, i concentrem-nos més aviat en les àmplies finestres modernes, en els rètols que acullen el visitant i li assenyalen clarament cada espai. El disseny clar i funcional de la interpretació ha estat, molt visiblement, fruit d’una reflexió prèvia, i el resultat final és un model del bon gust.
Acudim, finalment, a les Trobades Culturals pròpiament dites. I és aleshores que ens acullen amb una comunicació magistral de Jesús Alturo i de Tània Aleix: per què el monestir es diu ben bé “de Rodes” i no una altra cosa. A més de ser una aportació científica amb tots els ets i els uts –una línia expositiva clara, una documentació prèvia i un raonament ben fonamentat en evidències– marca els esperits dels seus oïdors per l’ús extens, oportú i pertinent d’un seguit de llatinismes d’aquells que més ens agraden: curts, percussors i articulats en el millor accent de llatí de l’Església que se m’hagi estat permès sentir en els últims deu anys.
La tornada a Andorra, quatre hores fent voltes a les autopistes de Figueres i als revoltots de la collada de Tosses, va ser llarga. Però mentre les anava passant, no podia evitar la sensació de satisfacció que el viatge havia valgut la pena.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Ali Fathollah-Nejad
Rami G Khouri
visit website
