L’insomni, ja saben, porta a fer coses ben estranyes. Alguna nit he dedicat a llegir i escoltar conferències sobre els criteris de demarcació de la ciència. És a dir, els procediments que diferencien el fet científic de la paparrucha que tant abunda avui en dia. Científics a banda, que són gent eminentment pràctica, del tema se n’ocupen molt els filòsofs, que són gent abstrusa per definició. Però finalment aclareixen alguns dubtes si se’ls segueix amb atenció. De tot plegat, aquesta cada cop més ignorant opinadora surt amb una idea al cap: al costat de la ciència, la cultura és dogmàtica. És dogmàtica perquè no sembla haver-hi cap principi objectiu que determini qui és un artista. No havent-hi manera de mesurar, quantificar, pesar, ni tan sols de definir el talent, tot queda al criteri de qui s’autodenomina a si mateix artista. Ho determina l’èxit de públic? La crítica? La posteritat? Tots tres s’han donat de sonores bufetades al llarg de la història.
Per això sembla tan –com ho diríem?– entendridora la intenció del ministeri de Cultura de marcar uns paràmetres econòmics per definir qui és o no artista en aquest país. Això sabent perfectament que tan sovint s’espera de l’autor que es dediqui a l’art per amor a l’art. O que els emoluments tendeixin a ser tan escassos (si no ets una estrella del pop), quan no entren en la indignitat d’oferir l’entrepà i la cervesa. O una altra mostra: les mateixes editorials (aquí i fora) consideren que l’esforç de l’autor representa, com a molt, un deu per cent del preu de venda d’un llibre, si aquest no és un nom mediàtic o té força per negociar. Així de valuós és l’esforç intel·lectual i creador? En fi.

QOSHE - La culpa és de l’insomni - Alba Doral
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La culpa és de l’insomni

10 1
26.03.2024

L’insomni, ja saben, porta a fer coses ben estranyes. Alguna nit he dedicat a llegir i escoltar conferències sobre els criteris de demarcació de la ciència. És a dir, els procediments que diferencien el fet científic de la paparrucha que tant abunda avui en dia. Científics a banda, que són gent eminentment pràctica, del tema se n’ocupen molt els filòsofs, que són gent abstrusa per definició. Però finalment aclareixen........

© BonDia


Get it on Google Play