“La guerra, Varvara Andréievna, és una cosa terriblement fastigosa. Ningú hi té tota la raó ni tota la culpa. De bons i de dolents, n’hi ha a cada bàndol. Només que els bons solen ser els primers a morir”, això ho diu el protagonista del llibre Gambit turc, de Boris Akunin. Tanmateix –espòiler!– a la novel·la, la fosca profecia de l’entranyable detectiu Erast Fandorin no es farà realitat, car les víctimes, talment com a Hollywood, seran els actors secundaris que el lector no hagi tingut temps a estimar. Ara bé, malfieu-vos de les primeres impressions: pot ser que l’home més simpàtic, cortès i encisador resulti el malvat de la pel·lícula, l’antagonista al servei de l’exèrcit enemic.
Gambit turc és el segon volum de la sèrie de novel·les d’intriga i espionatge que amb els anys ha esdevingut un enorme èxit de vendes i s’ha arribat a traduir a l’anglès, l’alemany, el japonès, al castellà i al català. De seguida vam caure rendits davant la bellesa de la narració, la precisió dels detalls en les descripcions de les realitats històriques. Sota el pseudònim Akunin, l’erudit i eminent traductor del japonès Grigori Shalvovich Chjartishvili ha aconseguit crear-se un lloc insòlit en el panorama literari: tot esdevé en una Rússia del segle XIX a la vegada fictícia i estranyament propera.
A diferència de la majoria de personatges icònics creats pels clàssics, l’investigador Erast Fandorin no és cap rebel ni revolucionari: és un fidel servent de l’ordre i de l’imperi rus. La seva personalitat li serviria per fer d’antagonista en qualsevol llibre de lectura obligatòria escolar. És un home poc complicat, molt atlètic, força atractiu i més aviat presumit. Li agraden les dones belles i femenines, i a les que no ho són les tracta amb indiferència. Fa una carrera vertiginosa pels canals oficials. No sabem gran cosa de les seves lluites internes més fosques i sospitem que no en té cap: l’assassinat de la seva núvia esdevingut el mateix dia de la seva boda (a la primera novel·la del cicle, L’àngel caigut, o Azazel) no li va fomentar un esperit de venjança ni va frenar el seu ascens als serveis secrets, tot i que li va deixar un lleu quequeig que li passa sota pressió i els cabells quasi imperceptiblement tenyits de blanc.
Té una sort extraordinària als jocs d’atzar i per tant odia jugar: per a ell és tediós però de vegades necessari per assolir les finalitats que es proposa. És un personatge amb un fort codi d’honor i habilitats extraordinàries de deducció que passa les hores lliures fent flexions, prenent banys de gel i meditant –mirant-se el melic, literalment: cosa que l’ajuda a trobar la solució als problemes més complexos, que no li’n falten–. Amb tot, és fàcil d’estimar, i la lectura de qualsevol novel·la de la sèrie creada per Akunin, de trama exquisidament dibuixada, sempre enganxa, és una delícia i un gran descobriment.