Les cerimònies de lliurament dels Premis Internacionals Ramon Llull per la promoció de la cultura catalana sempre ens brinden l’ocasió que ens visitin traductors literaris d’altíssim nivell procedents de racons llunyans del món. Enguany hem tingut sort de comptar amb la presència de Nina Avrova, la guardonada del premi de trajectòria que es dedica a la traducció de la llengua catalana des de fa gairebé 40 anys. Fa traduccions d’obres de diferents gèneres: drama, assaig, novel·la, conte curt, rondalla, literatura juvenil.

Les seves primeres traduccions dels contes de Mercè Rodoreda i Manuel de Pedrolo van ser publicats l’any 1987, i des d’aleshores ha traduït, per esmentar-ne només alguns, Joan Sales, Aurora Bertrana, Quim Monzó, Sergi Pàmies i tots els llibres d’Albert Sánchez Piñol, que en la seva traducció al rus han venut milions d’exemplars. A més a més, rondalles valencianes, La porta de tres panys, de Sònia Fernànez-Vidal i, l’any 2018, la novel·la Frontera endins, de Josep Enric Dallerès.

Com a traductora del rus al català, majoritàriament es dedica a la traducció d’obres de teatre. Les seves traduccions de peces teatrals en col·laboració amb l’escriptor i dramaturg Joan Casas s’han representat en diferents teatres de Catalunya: Mercat de les Flors, TNC, Espai Brossa i altres. Es tracta del teatre complet d’Anton Txékhov, un clàssic indiscutible, els drames lírics del gran poeta Aleksandr Blok i el que considero una autèntica joia encara quasi desconeguda: Tres peces teatrals, de Ievgeni Xvarts, una de les quals, una rondalla en tres actes El drac, no tan sols és una obra mestra d’ironia exquisida, sinó que també ens ajuda a entendre el funcionament dels règims totalitaris i el seu efecte en la població. Nina Avrova també va traduir un capítol de Els germans Karamàzov, de F. Dostoievski, per a un muntatge teatral, en col·laboració amb Anna Soler. “M’agradaria molt seguir traduint teatre rus perquè trobo que en català encara falten molts autors,” diu la traductora: “Amb Joan Casas tenim un projecte de traducció d’algunes peces d’A. Ostrovski perquè considero que sense conèixer aquest dramaturg del segle XIX no es pot arribar a una lectura correcta de Txékhov.”

Quant a la seva traducció de la novel·la Frontera endins, assegura que ha après molt traduint-la: “Ens explica la història no gaire llunyana d’aquesta terra i la seva gent, i crec que, gràcies a la novel·la, ara visitant Andorra puc percebre alguna cosa que abans em resultava invisible, però que segueix sent essencial d’aquell país de muntanyes.”

Diu que la seva última visita al Principat li ha deixat un record entranyable: “El dia de lliurament del Premi ens van convidar a visitar Casa de la Vall i per un moment m’he sentit com la Manela, protagonista de la novel·la. Vam veure aquella garita que havia cridat l’atenció de la noia, diverses estances i l’arxiu que en l’època de la visita de Manela tenia sis panys i ara en té set!”