Des de la nit dels temps, la cova ha simbolitzat el si matern on es gesta la vida, però també ha estat figura dels mites d’origen i renaixement, segons Jean Chevalier i Alan Gheerbrant. Només cal que recordem el celebèrrim mite de la caverna de Plató, clara al·legoria sobre el coneixement. Zeus, Hèrcules, Orfeu o Mahoma van ser iniciats en cavernes per mestres. Però quina és la cova poblada per humans més antiga del món?
Segons un equip de paleoantropòlegs de la Universitat Hebrea de Jerusalem, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i la Universitat de Toronto, sembla que és la de Wonderwerk –que significa miracle en afrikaans–, al desert de Kalahari a la República de Sud-àfrica, on s’han trobat eines fetes fa 1,8 milions d’anys. Al nostre petit país no hem tingut anacoretes a cap cova, que són una vintena, però si que han sorgit moltes llegendes que avui formen part del nostre imaginari col·lectiu.
A Ordino trobem la Cova de Casamanya o dels Encantats, a 2.360 metres d’altitud, al vessant sud-oest del Casamanya i també la Cova d’Arans o de la Roca de l’Entorn, a 1.569 metres. D’aquesta darrera és la popular llegenda que explica com una noia d’Arans va anar a buscar herbes per als porcs prop de la cova. Un cop allà es va trobar una Dama Blanca –que no era la laurediana– que li va preguntar per què s’hi gratava tant el cap. La noia li va respondre que tenia polls. Aleshores la dama blanca li va donar unes herbes i li va dir que s’hi fes friccions. La noia va fer-li cas i les picors van desaparèixer, igual que la dama blanca quan va tornar per agrair-li el remei...
A la Massana tenen la Cova dels Moros (1.375 metres), al Bony de la Cauba –cauba vol dir cova a casa nostra– i la del Forat del Grau, a Arinsal (1.584 metres). A Andorra la Vella, a la Comella, hi ha la cova de la Canya dels Moros d’Andorra, a la riba esquerra del Valira (1.090 metres). I a Bixessarri, les coves de la Canya Gran, a la vall del riu d’Os (1.300 metres), i la cova de l’Ossa, reivindicada amb el Tomb Lauredià (1.620 metres) i que té una trista història: un pastor del Pui d’Olivesa, fart que una ossa li agafés corders per alimentar els seus cadells, va fer una foguera a l’entrada de la cova on tenia els seus cadells, i quan l’ossa va voler passar les flames per salvar-los el pastor li va clavar un cop mortal de destral al cap. Eren altres temps... No oblidem que des del 1520 fins al 1854 al nostre país es pagà per la mort de 537 óssos...
Però deixant de banda les llegendes, les coves del nostre país, com les d’arreu del món, ens transporten a un món desconegut, un món ancestral que ens parla d’on venim. Entrar-hi implica abandonar la claredat de la vida corrent. Sortim, doncs, de la caverna com ens proposava Plató, un viatge que representa l’ascensió al món intel·ligible, on s’adquireix el veritable coneixement. Ell així ens ho deia: “Benvingut fora de la cova, amic. Fa una mica més de fred aquí, però les estrelles són belles”.