En 745 anys d’història del coprincipat, Andorra ha tingut una seixantena de coprínceps episcopals. Molts d’ells han defensat els interessos del país com a bons sobirans, mentre que d’altres han preferit anteposar els seus interessos als del país. La història i el poble ja els jutjarà si encara no ho han fet.
Entre els coprínceps que han tret les urpes quan tocava defensar Andorra n’hi ha un tan controvertit com criticat, Ramón Iglesias Navarri (1889-1972), que malgrat ser d’idees més que conservadores va aportar al país més que molts altres que predicaven el seu progressisme al vent.
En el seu jurament davant el Consell General, aquell ja llunyà 1943, va manifestar solemnement que “Espanya no menystindrà de qualsevulla manera la sobirania d’Andorra”. I no solament ho va complir, sinó que ho va demostrar fent entrar al país, tan sols 24 hores després que el copríncep De Gaulle enviés els gendarmes francesos al Principat, un destacament de la Guàrdia Civil amb la intenció de “restablir i mantenir l’equilibri tradicional observat entre els dos Coprínceps i compartir amb el Copríncep francès l’obligació, la responsabilitat i l’honor de vetllar per la independència, ordre i inviolabilitat del nostre Principat”.
En l’afer de la radiodifusió, que va durar molts anys i va provocar molts maldecaps, en tot moment va ser al costat d’Andorra, impedint que França controlés l’estació. Fins i tot quan Espanya li va transmetre un comunicat del director de la secció Europa del ministeri d’Afers Exteriors francès on titllava Estanislau Puiggròs, Jacques Trémoulet i Éttienne Laffont d’“indesitjables” i que Ràdio Andorra era un bé francès que havia de ser segrestat, el nostre copríncep contestà al ministeri d’Afers Exteriors espanyol que la condició d’“indesitjables” “es punto que no toca a la Mitra de Urgel dilucidar. Solo ha de hacer constar esta que el derecho de asilo en Andorra ampara por igual a súbditos ‘indeseables’ franceses y a súbditos ‘indeseables’ españoles, que son algunos más de dos...”.
El problema duraria anys però la defensa per Iglesias Navarri dels drets d’Andorra i de la seva sobirania es pot llegir també en la carta que el seu Delegat Permanent va enviar al Veguer Francès l’any 1948: “Que por la Mitra no puede admitirse que todo lo relativo a telecomunicación que pueda afectar los Valles, incumba exclusivamente al Copríncipe francés. Estimamos que los Copríncipes deberían ponerse de acuerdo, sobre quien haya de representarlos en las conferencias internacionales a este respecto, pues Andorra tiene personalidad propia, encarnada ‘per modum unius’ en sus dos Copríncipes”.
Podríem parlar molt més d’aquest bon copríncep que vetllà per Andorra en temps de guerra i a qui devem no solament que impedís als nazis entrar a casa nostra sinó també el col·legi Sant Ermengol, on tants andorrans hem estudiat. Com deia Pierre Charron, “qui rep un benefici mai no ho ha d’oblidar; qui l’atorga, mai no ho ha de recordar”.