No puc estar més d’acord amb Nietzsche quan va asseverar que la vida sense art seria un error. Gaudir de l’art no és solament un privilegi, és també un dret. L’art ens fa sentir, somniar, recordar, emocionar.

L’art –com deia Brossa– és un possible eixamplament d’horitzons cap a la llibertat. I el seu propòsit, si creiem a Picasso, és treure la pols de la rutina de les nostres ànimes. I al nostre vell i bell país hi ha un gran patrimoni artístic lloablement escampat per carrers, places, camins, boscos, i rius. Moltes d’aquestes obres d’art ja formen part del nostre paisatge, però a vegades en sabem més aviat poc de les mans que les hi van donar vida.

Avui descobrirem la feina que ha deixat al nostre país un escultor italià nascut al petit poblet piemontès Fontaneto d’Agogna el 1934: Luigi Teruggi. Les expertes mans d’aquest prestigiós artista llicenciat a l’Acadèmia de Belles arts de Brera, a Milà –fundada el 1776 per Maria Teresa I d’Àustria– han esculpit el sant Esteve de bronze que corona la fonteta que hi ha al racó del Mestre Fontbernat, davant la parroquial d’Andorra la Vella, des del 1977.

També de les seves mans va sortir l’any següent l’escultura en homenatge al 7è centenari del Primer Pareatge que podem veure en un lateral de la Casa de la Vall. Una altra de les seves grans obres andorranes és el retaule de Santa Maria del Fener, fantàstic i immens bronze del 1982 on es pot veure, majestuosa, la Mare de Déu acompanyada els apòstols.

Si ens escapem a Arinsal descobrirem també un monòlit de Teruggi, aquest del 1983, amb un baix relleu del rostre d’Agustí Bartra amb la inscripció d’un preciós haiku del poeta que diu així: “Riu, riu, rialla, / Arinsal d’altura / que baixa i canta”. I la resta de les seves obres andorranes, però amb accent italià, les podem gaudir tots aquells que som amants de la numismàtica, ja que el Servei d’Emissions del Copríncep Episcopal va contractar Teruggi per a dissenyar durant més de 30 anys moltes monedes, els nostres diners andorrans, algunes fins i tot en or massís! També va ser l’autor d’una preciosa col·lecció de sis medalles de plata amb esglésies romàniques d’Andorra que la Societat Andorrana de Medalles Artístiques li va encomanar.

Teruggi ha deixat la seva empremta piemontesa al nostre petit país. També ho ha fet al món de l’òpera: el 1977 va crear les escultures per a la famosa representació del Don Carlo de Verdi a La Scala de Milà, retransmesa en directe per la televisió nacional.

Les seves obres no solament es poden gaudir al nostre petit principat. També al Castell Sforza de Milà, al Museu Dante de Ravenna, al Nacional de Cracòvia, al Numismàtic de la Ciutat del Vaticà i a nombroses esglésies d’Itàlia. Obres d’una gran bellesa artística que enriqueixen el nostre patrimoni i vesteixen de gala la nostra identitat nacional. Però la bellesa artística, com deia Kant, no consisteix a representar una cosa bella, sinó en la bella representació d’una cosa.