Recordo ves a saber per què aquests dies el meu amic Pep. Pep Iglesias. Els més veterans dels meus col·legues també el recordaran, i probablement amb un somriure. Era el fotògraf del Diari quan a finals dels 90 hi vam aterrar una generació de periodistes que contra tot pronòstic hem acabat arribant fins aquí, qui ho havia de dir. Tenia una dona guapíssima i una caseta a Oix, terra aspra, de mala petja, on ja m’agradaria acabar a mi els dies, i que ell somiava a convertir en allotjament rural. No va durar gaire per aquí, va tornar a casa i l’última vegada que el vaig veure, pura casualitat, va ser al pont de pedra de Girona. Deu fer quinze anys. Continuava fent de fotògraf, i de cert prestigi entre el gremi. El següent que en vaig saber és que havia mort. Va ser el 2018. En fi. Coincidíem de vegades al bar de sota del Diari a l’hora de dinar. Ell, sempre sol, amb El País estès a la taula. M’agradava parlar-hi perquè em portava ecos garrotxins i perquè als meus ulls de passerell era un veterà de pel·lícula: cínic, xulo com ell sol, gran bevedor i fumador compulsiu en un temps on les redaccions fumejaven com locomotores, que en feia prou a disparar dues vegades i que dedicava la resta del temps a fer el toc. “Quan portes cinc anys aquí ja ho has vist tot. Tot es repeteix”, insistia. Tenia raó. De tot això fa ja més de vint anys, força més. Hi he pensat perquè les campanyes electorals formen part d’aquest cicle interminable, d’aquest etern retorn que segons com té un deix trist, com avui. De ratolí fent girar la roda de la gàbia: “Tot retorna/ per camins tan fressats que de vegades sembla/ que no ens hem ni mogut i al pou de la memòria/ no hi ha veus ni records, sinó un gran munt de sorra”. No ho podria dir millor, amic meu, i per tant no ho intentaré.

QOSHE - El meu amic Pep, fotògraf - Andrés Luengo
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

El meu amic Pep, fotògraf

4 1
05.12.2023

Recordo ves a saber per què aquests dies el meu amic Pep. Pep Iglesias. Els més veterans dels meus col·legues també el recordaran, i probablement amb un somriure. Era el fotògraf del Diari quan a finals dels 90 hi vam aterrar una generació de periodistes que contra tot pronòstic hem acabat arribant fins aquí, qui ho havia de dir. Tenia una dona guapíssima i una caseta a Oix, terra aspra, de mala petja, on ja m’agradaria acabar a mi els........

© BonDia


Get it on Google Play