És una llàstima que no em toqués ahir columneta. M’hauria agradat que la Molt Honorable Senyora Erra trobés aquest humil homenatge al breafing del matí. Perquè és en la meva opinió un homenatge com una casa de pagès que quatre anys després algú es recordi de les altes paraules que va pronunciar en seu parlamentària. És possible que el lector les hagi oblidat, però aquí estem nosaltres per recordar-les. I el que va dir va ser exactament això: “Hem de conscienciar els catalans autòctons [...] i posar fi al costum molt estès a determinades zones del país de parlar sempre en castellà a qualsevol persona que pel seu aspecte físic o pel seu nom no sembla catalana”. Em van fascinar ja aleshores conceptes com aquest de català autòcton. Pagaria per saber exactament què hi entén la Molt Honorable per autòcton. Si hem de jutjar per la continuació de tan pintoresca ocurrència, juraria que en la cosmovisió de la senyora Erra un individu no caucàsic o que no s’expressi amb un immaculat accent d’Osona és automàticament arxivat a la filera dels no autòctons. Per entendre’ns: un negre, un magribí, un xinès no semblen catalans. És fascinant com no ja la poteta xenòfoba, sinó directament racista, traspua ingènuament per cada paraula de la Molt Honorable. Hi ha ciutadans que són i que a més tenen la sort de semblar catalans –com ella, naturalment– i altres que no ho semblen. Aspirants que han d’esborrar, no se m’acut com, la seva tara genètica. Més fascinant encara és que aquestes paraules no suposessin la fi de la seva carrera política, sinó que li servissin per ascendir en l’escalafó independentista: Erra era fa quatre anys una humil alcadessa –de Vic, terra sagrada– i avui és presidenta del Parlament. Catalunya, terra d’oportunitats. Si sembles català, és clar.

QOSHE - L’error Erra - Andrés Luengo
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

L’error Erra

7 8
16.02.2024

És una llàstima que no em toqués ahir columneta. M’hauria agradat que la Molt Honorable Senyora Erra trobés aquest humil homenatge al breafing del matí. Perquè és en la meva opinió un homenatge com una casa de pagès que quatre anys després algú es recordi de les altes paraules que va pronunciar en seu parlamentària. És possible que el lector les hagi oblidat, però aquí estem nosaltres per recordar-les. I el que va dir va ser exactament........

© BonDia


Get it on Google Play