Queden tres dies per les eleccions comunals i els discursos dels candidats s’encavallen, amb profusió de promeses i abús del futur simple: “Farem...”, “Construirem...”, “Vetllarem...”, “Proposarem...” Em, em.
Fa tants anys que aquestes fórmules verbals ens arriben que gairebé reboten i les ignorem i el nombre per sistema ja reduït d’habitants amb dret de vot s’encongeix encara més amb la creixent desafecció.
Ja ho he dit en repetides ocasions, la democràcia andorrana s’empobreix a mesura que enriqueix una minoria prou satisfeta. Desconsiderar les necessitats d’un nombre important de persones pot portar conseqüències greus en un país en el qual certa somnolència ens ha fet oblidar la realitat del dia a dia. L’opulència exhibida per una part de la ciutadania fa mal als ulls de molts dels habitants d’Andorra. No es veu pobresa, però hi és. En un petit país, gairebé tothom es coneix i la dignitat amaga les dificultats. Fa anys, un prohom em deia que a Andorra la gent porta tot allò que té. Governar des dels comuns o des del Govern implica considerar, observar, anticipar i preveure. Governar no és manar, no és el “sí o sí”. Molts dels qui avui es tornen a presentar han tingut temps més que suficient, i no ho han fet. Ara correm-hi tots!
“Paroles, paroles” com deia una cançó francesa fa anys.
Jo diria que als candidats se’ls ha de jutjar, i valorar, per allò que han fet o no han fet, no per allò que diuen que faran. I si no es pot posar tothom a la mateixa saca, també és cert que molts que ara es presenten ja fa anys que remenen les cireres, i si no són ells , són els seus companys de partit.
A molts d’aquests mateixos que anuncien grans reformes els diria que han tingut anys per redreçar una situació que cada cop complica més la vida dels ciutadans. Ara a correcuita mostren interès per les condicions d’habitatge alhora que fan gala d’una sensibilitat sobtada pel mediambient. D’això se’n diu cinisme.
No reproduiré aquí discursos oportunistes de certs candidats, simplement recordar que les recents manifestacions ciutadanes han sacsejat més d’una cadira. Es noten els primers símptomes d’un malestar general.
Quant al mediambient, i sense anar més lluny, l’exemple de la tala d’arbres a la Caubella desqualifica qualsevol discurs ecologista.
Unes eleccions haurien de ser una festa ciutadana, però el desencís per la paraula de qui durant anys ha dirigit el país fa que el futur simple soni a futur ximple.
El futur simple
22
1
14.12.2023
Queden tres dies per les eleccions comunals i els discursos dels candidats s’encavallen, amb profusió de promeses i abús del futur simple: “Farem...”, “Construirem...”, “Vetllarem...”, “Proposarem...” Em, em.
Fa tants anys que aquestes fórmules verbals ens arriben que gairebé reboten i les ignorem i el nombre per sistema ja reduït d’habitants amb dret de vot s’encongeix encara més amb la creixent desafecció.
Ja ho he dit en repetides ocasions, la democràcia andorrana s’empobreix a mesura que enriqueix una minoria prou satisfeta. Desconsiderar les necessitats d’un nombre important de persones........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
