Darrerament he anat llegint com diversos estaments públics han decidit realitzar estudis de càrrega per valorar la sostenibilitat del país.
Jo diria que la sostenibilitat del país, o més ben dit, la insostenibilitat del país salta als ulls i converteix aquests suposats estudis en una farsa.
Fa anys, el 2008, un estudi encarregat pel mateix govern amb la col·laboració de l’associació ADN i la Universitat de Barcelona, entre altres, ja mencionava una sobreexplotació del model aleshores existent.
Com ja veieu, estudis, lleis, fins i tot la Constitució, en el seu preàmbul i diversos articles, prou ens proporcionen les eines per controlar el desenvolupament d’Andorra, però lamentablement hem intercanviat la paraula desenvolupament per creixement, i no qualsevol creixement, més aviat una sobreexplotació del territori del nostre Principat.
Aquest creixement que malmet la qualitat de vida dels andorrans, com he dit ja en repetides ocasions, andorrans, amb i sense passaport, aquells que han vingut a viure i a treballar, no a especular i a evadir pagar impostos als seus respectius països. I no solament estem perdent la qualitat de vida, fins i tot la nostra idiosincràsia. Ens ho diuen els rètols empastifats per tot el territori que anuncien el seu trossejament fins i tot menyspreant la llengua del país tal com apareix en alguns dels anuncis mencionats.
I parlant de llengües, fa pocs dies vaig presenciar una escena prou il·lustrativa de la nova Andorra. En una administració pública del país, mentre estava gestionant un assumpte, a la taula del costat arriba un home que es va adreçar a la funcionària de torn, amablement, i li va dir:
–Vous parlez français?
La funcionària li respon:
–Un pé.
I tot seguit, a penes engegada la primera pregunta en francès, l’administrativa no va en va entendre el significat...
Recordo un temps on a Andorra tothom, i sobretot el personal administratiu, parlava català, francès i castellà, poc importava l’accent, però tothom s’entenia i tot i que el català era, i és, la llengua oficial, parlar els tres idiomes era una manera de ser andorrà.
Ara, amb la nova llei d’inversió, hem obert la porta de bat a bat a personatges que han convertit Andorra en una espècie de circ ostentant tot allò que poden, menystenint la idiosincràsia del país, i fins i tot, com hem vist darrerament, fent gala de negocis que en un país amb valors humans no tindrien cabuda.
Tenim clar com i qui utilitza Andorra per invertir diners? Vistos els darrers esdeveniments jo no tinc gens clar que ho tinguem clar.