Darrerament la premsa s’ha fet ampli ressò del desnonament de persones d’edat avançada.
Com molts de nosaltres, no tinc tots els elements per valorar si les decisions de desnonament, aparentment ja validades per la Justícia, són justes, correctes, ètiques o desencertades. Par tant no m’aventuraré en aquest camp.
Una altra cosa és la manera de tractar persones d’edat avançada, o menys avançada, per part d’aquests nous fenòmens qualificats de youtubers o influencers.
Per la meva edat em sento més proper a persones grans, que no conec, que de fenòmens de joventut, que tampoc conec, potser perquè amb els primers he compartit una trajectòria i amb els segons no he compartit res.
Em genera sorpresa que personatges mediàtics amb perfil poc educatiu, i certament poc educat, puguin tenir tants seguidors i alhora guanyar tants diners. Això diu molt d’una societat que es deixa embabaiar i alhora que les recents avaluacions del programa PISA assenyalen debilitats i mancances greus entre els estudiants de primària i secundària, en particular en comprensió lectora.
Jo crec que aquests influencers i youtubers fan un trist favor al nostre jovent i al mateix temps perjudiquen l’equilibri d’un ampli sector de la societat que fins ara mostrava, si més no, consideració pels nostres padrins i padrines, i fins i tot per un país que a vegades no era ben bé seu. Més enllà d’aquesta manca d’educació –no cal repetir les paraules, missatges, o petits vídeos que han aparegut a les xarxes socials– d’igual manera em causa malestar que persones amb guanys substanciosos s’estableixin a Andorra per evitar pagar els impostos que haurien de pagar al seu país. Això de drets i deures no va amb ells. Alguns d’ells, també esportistes de renom, prou fan gala de patriotisme amb banderes del seu país, però a l’hora de contribuir amb el fruit dels seus guanys, curiosament el patriotisme s’esvaneix.
Queda palès que la Llei d’obertura econòmica ha produït guanys importants per a persones que ben poc tenien a veure amb Andorra, alhora que cada dia que passa suposa més malviure per a qui ha dedicat temps, esforços i certament amor per un país a vegades molt ingrat.
Deixeu-me dir, per començar, que no tinc res de comunista, qualificació que actualment dediquen els defensors de l’especulació salvatge i a qui recomanaria una mica més de cultura sobre què representa el comunisme, per saber que denunciar aquesta destrossa de país i fragilització dels vincles socials no va amb de comunisme. En canvi us proposo la paraula humanista.
Fa pocs dies, mitjans de premsa francesos ens van titllar de ser el “Dubai dels Pirineus” (La Dépêche, l’11 de gener, i la cadena de televisió M6, dos dies després). En aquest programa de televisió es podia veure com persones forasteres, que ni parlen català, trossegen el país per atraure més evasors fiscals. Parlem clar, d’això es tracta, d’evasió fiscal, i no podem negar que cada cop som més una mena de Dubai dels Pirineus, amb l’agreujant del prejudici al paisatge i els recursos naturals.
L’opulència, l’exuberància exhibides sense cap pudor, menystenen la precarietat, per no dir misèria, que afecta una part important i tristament creixent d’aquells que han treballat anys i panys a Andorra i que ara es veuen desplaçats i descol·locats per aquests nou vinguts amb unes maneres de fer que mai havien tingut lloc a Andorra.
D’això se’n diu la gentrificació de la societat. Em diran que aquest fenomen afecta altres països, i és cert, però permetin els defensors d’aquesta doctrina dir que per això tenim uns governants que haurien de protegir els seus ciutadans. És exactament l’esperit de la nostra Constitució, en particular en el seu article 33. Tenim les eines, però no la voluntat.
Sé que aquest petit article tindrà ben poc efecte, sobretot comparat amb el missatge que youtubers o influencers imparteixen a milers de seguidors, com si es tractés d’una nova religió. Altres probablement evidenciaran que la llei del mercat impera, que l’obertura econòmica ho justifica, que el món canvia, que el progrés no s’atura. Progrés?
Sigui com sigui és gairebé sempre a favor de forasters i en detriment de ciutadans d’aquí, amb passaport o sense.
Maneres de fer
5
15
19.01.2024
Darrerament la premsa s’ha fet ampli ressò del desnonament de persones d’edat avançada.
Com molts de nosaltres, no tinc tots els elements per valorar si les decisions de desnonament, aparentment ja validades per la Justícia, són justes, correctes, ètiques o desencertades. Par tant no m’aventuraré en aquest camp.
Una altra cosa és la manera de tractar persones d’edat avançada, o menys avançada, per part d’aquests nous fenòmens qualificats de youtubers o influencers.
Per la meva edat em sento més proper a persones grans, que no conec, que de fenòmens de joventut, que tampoc conec, potser perquè amb els primers he compartit una trajectòria i amb els segons no he compartit res.
Em genera sorpresa que personatges mediàtics amb perfil poc educatiu, i certament poc educat, puguin tenir tants seguidors i alhora guanyar tants diners. Això diu molt d’una societat que es deixa embabaiar i alhora que les recents avaluacions del programa PISA assenyalen debilitats i mancances greus entre els estudiants de primària i secundària, en particular en........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
