L’homilia que pronuncià enguany l’arquebisbe Joan-Enric Vives i Sicília a la Missa del Gall de la catedral tenia com a fil conductor el 800 aniversari de la celebració del primer pessebre vivent, que fou organitzat per Sant Francesc d’Assís a Greccio, prop de Roma. Com bé sabem, força segles després, a casa nostra, l’Esteve Albert i Corp organitzà per primer cop l’any 1955 el pessebre vivent d’Engordany, tot aprofitant, l’aleshores únic i avui perdut per sempre més, marc escènic configurat per les cases i conreus d’aquella població.

Avui, el record del pessebre resta en el nom de l’avinguda que travessa el poble d’Engordany. Fa uns pocs anys, el Comú escaldenc va recobrar la importància d’aquesta fita dedicant-li un carrer del nou traçat urbà al seu creador, que com bé sabem, fou sempre una persona de ment desvetllada i un gran divulgador cultural. Avui, la celebració del pessebre vivent, a Escaldes, rememora amb força encert, encara que sigui només amb la seva organització, aquell irrepetible que hi hagué a Engordany.

La cultura pessebrista està arrelada de lluny a Andorra, amb muntatges de figures de tota mena a moltes llars, comerços i comuns d’arreu del país. Encara recordo, fa més de vint anys, quan vaig tenir la sort de ser un dels membres del jurat del concurs de pessebres que organitzava el desaparegut, almenys sobre l’agenda, Centre de la Cultura Catalana. L’ànima organitzadora del concurs era la inesgotable Maria Domingo, que amb cura endreçava els diferents itineraris que el jurat feia per moltes poblacions del país. Quantes vegades havíem pujat sense mandra al Forn, sovint amb més d’un pam de neu, per valorar els magnífics pessebres que muntava la Maria Alcobé, amb visites recompensades sempre amb torrons i algun que d’altre licor que ens reconfortava del fred nadalenc.

Avui sembla que la cultura pessebrista s’esllangueix, es perd, fa mandra muntar-los, sobretot si no hi ha canalla a les llars. A casa, sort en tenim del que fa la mare, en substitució d’aquell altre, ja mític, de fa més de quaranta anys, que el meu pare preparava amb les figures de fang que havia comprat de petit. Pocs en munten, pocs, fins i tot la fira de Santa Llúcia de Barcelona, la primera i l’autèntica, la de veritat, sembla haver perdut força i existeix com a una atracció més dels circuits turístics de la capital catalana.

En aquest endormiscament semblen ressorgir iniciatives força engrescadores, com la de l’associació de veïns del carrer dels Canonges de la Seu, on l’Agrupació de Pessebristes de Sabadell ha muntat un diorama a l’aparador d’un comerç tancat d’anys. És en els diorames on l’art del pessebrisme figuratiu mostra les més altes cotes de perfecció i, si em permeteu, de creació artística.

Us desitjo un molt bon any nou i una molt bona festivitat de Reis.

QOSHE - El pessebre - Climent Miró
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

El pessebre

8 1
03.01.2024

L’homilia que pronuncià enguany l’arquebisbe Joan-Enric Vives i Sicília a la Missa del Gall de la catedral tenia com a fil conductor el 800 aniversari de la celebració del primer pessebre vivent, que fou organitzat per Sant Francesc d’Assís a Greccio, prop de Roma. Com bé sabem, força segles després, a casa nostra, l’Esteve Albert i Corp organitzà per primer cop l’any 1955 el pessebre vivent d’Engordany, tot aprofitant, l’aleshores únic i avui perdut per sempre més, marc escènic configurat per les cases i conreus d’aquella població.

Avui, el record del pessebre resta en el nom de l’avinguda que travessa el poble d’Engordany. Fa uns pocs anys, el Comú escaldenc va recobrar la........

© BonDia


Get it on Google Play