“És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional.”
Aquesta és la nostra definició constitucional del principi de sostenibilitat, recollida en l’article 31, just abans del que preveu l’article 33: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”, i just després del “dret a la propietat privada sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat” que es reconeix a l’article 27.
A diferència del que hem pogut sentir darrerament, aquests principis no es confronten, no col·lideixen. Al contrari, resulten complementaris, sinèrgics, ponderables...
I és funció dels poders públics trobar l’encaix i l’equilibri, en cada moment, d’aquests principis. Sense buidar-ne cap de contingut. Al contrari, rellegint-los per garantir una qualitat de vida digna per als que hi som, i també per a les generacions futures que vindran.
Aquest és el marc de situació quan afrontem el debat sobre el model de país que volem, sobre l’abast de les mesures anunciades pel Govern, sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge, sobre el consum voraç de recursos que suposa una especulació desenfrenada, sobre els límits i la capacitat de càrrega del nostre país.
Les accions presentades pel Govern el 2 d’abril passat relatives al model turístic, la inversió estrangera immobiliària, la fiscalitat vinculada a transaccions immobiliàries, les mesures per fer aflorar al mercat habitatges i la immigració responen al que ja anunciava el nostre programa electoral, però també als mandats sorgits d’acords entre totes les forces parlamentàries del Consell General en el debat monogràfic sobre l’habitatge del 16 de novembre passat. Es tracta de mesures que s’estan treballant des de fa mesos i que, tal com ha fet el Govern durant tota la legislatura, es concretaran a través d’un diàleg honest i constructiu amb tots els actors implicats i els grups parlamentaris.
Comencem a disposar de dades reals relatives als preus de renda d’habitatges per parròquies, tenim dades cada vegada més precises pel que fa als pisos buits, sense comptador o sense consum elèctric durant els darrers anys, propietats majoritàriament de persones no residents. I voldria fer especial menció a aquesta acció anunciada, que s’aplica ja a diversos Estats europeus.
L’existència d’aquests pisos buits és una particularitat d’Andorra. Disposem d’una bossa d’habitatges buits, ja construïts, llestos per ser habitats. I l’únic objectiu d’aquesta mesura és fer aflorar aquests pisos buits al mercat, ja sigui de venda o de lloguer. I que ho facin de manera voluntària els seus propietaris. Només en darrer terme i amb totes les garanties jurídiques, operarà la cessió obligatòria i temporal, a canvi d’un lloguer just a favor del propietari, i amb el benentès que aquest ús retornarà al seu propietari legítim en cas que aquest ho sol·liciti i mantingui l’habitatge al mercat. Es tracta de fer efectiu l’objectiu primordial de la norma: posar els pisos al mercat. Perquè entenem que és del tot antieconòmic, ineficient i contrari a la funció social de la propietat no aprofitar aquesta realitat en favor del dret a l’habitatge i el creixement sostenible. Tots podem convenir que mantenir aquests pisos buits és un luxe que, com a societat, avui no ens podem permetre.
El Govern ha anunciat un conjunt de mesures important en nombre, molt divers en contingut, i altament transversal quant al seu abast. I tot en favor del CREIXEMENT SOSTENIBLE I EL DRET A L’HABITATGE.
Com deia el cap de Govern en la darrera sessió del Consell General, “ens hem de preguntar si volem ser part del problema o volem ser part de la solució” respecte als reptes que tenim com a país.
Jo m’ho crec i ho tinc molt clar. Per això treballaré intensament per fer efectiu el dret a l’habitatge amb diàleg i optimisme, en favor d’un model de país que mantingui un creixement respectuós amb la sostenibilitat d’un Estat pròsper com Andorra.
El model de país que necessitem
12
6
22.04.2024
“És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional.”
Aquesta és la nostra definició constitucional del principi de sostenibilitat, recollida en l’article 31, just abans del que preveu l’article 33: “Els poders públics han de promoure les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”, i just després del “dret a la propietat privada sense altres limitacions que les derivades de la funció social de la propietat” que es reconeix a l’article 27.
A diferència del que hem pogut sentir darrerament, aquests principis no es confronten, no col·lideixen. Al contrari, resulten complementaris, sinèrgics, ponderables...
I és funció dels poders públics trobar l’encaix i l’equilibri, en cada moment, d’aquests principis. Sense buidar-ne cap de contingut. Al contrari, rellegint-los per garantir una........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
