Un cop alliberada França, la tardor de 1944, es va integrar en la 204 Divisió, formada per combatents espanyols, antics republicans, per participar en l’operació destinada a lliurar Espanya del règim franquista, coneguda com a Operación Reconquista de España. La preparació es va fer en un campament al costat de Sant Girons, allà va assumir el càrrec de capità d’explosius i es va dedicar a impartir cursos de preparació d’explosius i muntatge de trampes explosives, fins i tot en va redactar un manual mecanografiat, amb gran quantitat de dibuixos i esquemes (que encara conserva la família). Com és conegut el maquis republicans van conquerir la Vall d’Aran i van assetjar-ne la capital Viella, però sense poder-la ocupar per la manca d’armament. Durant l’acció va ser un familiar seu qui amb un projectil de morter va estar a punt de donar mort al general Moscardó a l’entrada del túnel de Viella. L’operació es va acabar amb l’ordre de retirada donada pels aliats.

De retorn a la vida civil va estar a punt de marcar a l’exili a Mèxic, com estaven fent molts catalans, però al final la família va preferir quedar-se a França. El govern francès no li va reconèixer el seu títol com a mestre, així que va haver de reorientar la seva professió i va obrir una xarcuteria en una vila del sud de França, però la cosa no anava massa bé causa d’un competidor deslleial.

En una visita a Andorra, mossèn Jaume Argelagós, antic conegut seu el va convèncer per anar a establir-se a Andorra i així ho va fer. L’any 1952 es va traslladar amb la seva família a Sant Julià de Lòria on, a la planta baixa de cal Senzill va obrir una de les primeres xarcuteries del país, mentre ells vivien al tercer pis de la casa, on abans havia residit un altre refugiat, Francesc Viadiu. El negoci va tenir força èxit, ja que era quelcom totalment nou, i el va reforçar amb la instal·lació d’una benzinera just davant, una de les primeres del país; a la vegada la seva esposa exercia com a llevadora del poble.

Així va ser com després d’haver participat en quatre enfrontaments bèl·lics el capità Magí Riart va recavar a les valls d’Andorra ,on per fi va trobar un país en pau. Això és només un resum, com podeu imaginar tota la seva odissea és força més llarga i plena de detalls, l’objectiu d’aquestes notes és només presentar un petit testimoni de l’atzarosa vida d’un dels exiliats catalans que ha acollit el Principat.