És vermella, però no és comunisme: és una persistent passa de rubèola que patim a Andorra des del final de l’altra pandèmia.
A Espot i Marsol se’ls ha acudit copiar una llei catalana tan ineficaç que només ha aconseguit expropiar uns 70 dels 30.000 habitatges buits que hi havia a Catalunya el 2016. Ells –si els deixen– n’espoliaran, pel cap alt, mitja dotzena. No són revolucionaris que vulguin trencar privilegis i tradicions, a tot estirar són revoltats del “tot o res”, autoritaris del “prou” amb atacs puerils de rauxa, que mai no arriben a dissimular el seu radical conservadorisme.
Alguns diuen que ha estat Concòrdia qui els ha encomanat el virus de la immaduresa.No ho crec. La tradició andorrana i dels veïns catalans és profusa, com deia Vicens Vives, en rebentades, deseiximents, rampells i messianismes de via estreta que mai no canvien res, ni porten enlloc. Vaja, uns populistes “avant la lettre”!
No es tracta d’examinar si mesures similars es prenen a Veneçuela o a Bèlgica. La qüestió crucial és si es fa o no amb garanties. Tornem a costums que creiem abandonades per sempre. Brutails, que va fer una radiografia molt precisa del país, escrivia el 1904: “L’idée de la légalité est très obscure dans les cerveaux andorrans” o “les intérêts les plus respectables son trop souvent sans défense contre l’arbitraire des représentants de l’autorité publique, contre la ruse et l’audace des particuliers”; i acabava: “Le terrain est merveilleusement propice aux louches entreprises des uns, aux violences et aux abus de pouvoir des autres, et je ne crois pas qu’en aucun pays de notre Europe occidentale l’individu soit aussi mal protégé par la loi”.
Cent vint anys després que Jean-Auguste Brutails fes aquest diagnòstic, no es pot negar que hi ha gent que enyora aquells “costums”: propietaris que s’organitzen al voltant de “louches entreprises”, mostrant la mateixa “ruse et audace” que va detectar l’arxivista bordelès. També, òrgans de l’Estat que han pres l’habitud d’actuar amb arbitrarietat i abús de poder.
Per als arrauxats partidaris del “tot o res”, de posar el carro davant dels bous, no cal fer cap diagnòstic: per a combatre els símptomes copien Maduro, o els belgues.
Amb un cinisme extrem, volen amagar el paper del sistema financer en el conflicte actual. Seriosament, hi ha algú que pugui negar el decisiu paper de les entitats financeres com a “orientador”, per no dir instigador, de l’especulació immobiliària?
La dreta no vol treballar en les passes prèvies: tenir el Codi Civil i el registre de propietat; no volen canviar una llei d’urbanisme que encoratja l’especulació i el malbaratament ambiental, modificar la llei d’expropiació pensada (?) per eixamplar carreteres. Tampoc no volen ordenar l’ús de l’aigua, ni cartografiar les zones inundables, ni fer una llei sobre el dret a l’habitatge, ni una llei hipotecària en línia amb la Directiva 2014/17.
Han negat durant anys aquests problemes; no han volgut dur cap reflexió sobre les seves causes; han descuidat l’objectiu de fer un país modern i endreçat, dotant-lo d’una estructura legal que permeti extirpar les injustícies i les desigualtats flagrants, sense caure en temptacions “xavistes”. Avui, els messies de via estreta improvisen a correcuita “solucions talismà”. Un cop més volen enganyar els ciutadans, i la seva “via” no resoldrà res.
Diuen que a les files de la dreta conservadora, davant les extravagàncies d’Espot, surten veus inspirades en el fado d’Amália Rodrigués:
“Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr
Eu não te acompanho mais.”
Rubèola
15
2
26.04.2024
És vermella, però no és comunisme: és una persistent passa de rubèola que patim a Andorra des del final de l’altra pandèmia.
A Espot i Marsol se’ls ha acudit copiar una llei catalana tan ineficaç que només ha aconseguit expropiar uns 70 dels 30.000 habitatges buits que hi havia a Catalunya el 2016. Ells –si els deixen– n’espoliaran, pel cap alt, mitja dotzena. No són revolucionaris que vulguin trencar privilegis i tradicions, a tot estirar són revoltats del “tot o res”, autoritaris del “prou” amb atacs puerils de rauxa, que mai no arriben a dissimular el seu radical conservadorisme.
Alguns diuen que ha estat Concòrdia qui els ha encomanat el virus de la immaduresa.No ho crec. La tradició andorrana i dels veïns catalans és profusa, com deia Vicens Vives, en rebentades, deseiximents, rampells i messianismes de via estreta que mai no canvien res, ni porten enlloc. Vaja, uns populistes........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
