Fa algunes setmanes en aquestes mateixes pàgines parlava de la necessitat de digitalitzar la política. L’article aprofundia en la idea que els actors polítics no poden limitar-se a conèixer l’opinió dels ciutadans cada cop que hi ha eleccions. Durant una legislatura apareixen nous projectes que no estaven previstos i dels quals els ciutadans no poden opinar. Un bon ús de la digitalització facilitaria el diàleg amb els ciutadans.
Com a enginyer soc un ferm defensor que la tecnologia pot tenir un impacte positiu en les nostres vides. I davant d’això visc amb certa frustració la lentitud i la por amb què la política tracta tot els aspectes que envolten la tecnologia. Un fet especialment palès quan s’ha d’abordar legislació al tomb d’una tecnologia emergent. Reconec que no és senzill, legislar l’ús d’una determinada tecnologia implica dedicar-hi molt temps, formar-se, cercar experts en la matèria que sovint són difícils de trobar, encara no hi ha legislació comparable, i tampoc hi ha empreses que puguin explicar-nos la seva experiència. Costa construir i tenir una visió de futur, i les dificultats acaben generant pors i recels, i derivant en una legislació rebuscada, poc atractiva i desincentivadora.
Malauradament, aquestes pautes es repeteixen en bona part de la legislació que afecta les tecnologies digitals i les seves aplicacions. En tenim un bon exemple aquests dies amb els acords relatius a l’ús de la intel·ligència artificial (IA) que la Unió Europea ha aprovat. Uns acords que no sorgeixen de l’experiència i el coneixement, sinó de la por al desconegut i a la nacionalitat nord-americana i xinesa de les empreses capdavanteres. Europa no és un territori atractiu per a les empreses tecnològiques, la regulació és excessiva i no afavoreix el desenvolupament. No hauria estat molt més productiu consensuar prèviament els usos amb algunes empreses del sector?, treballar de forma controlada per veure els riscos i les oportunitats des de dins? Novament, com ja va succeir amb la protecció de dades, Europa perdrà la carrera i els emprenedors apostaran per altres regions del món, una llàstima.
Entenc el temor dels polítics i la voluntat d’anticipar els mals usos que es pugui fer d’una tecnologia, però això no justifica fer-ho creant un excés d’alarmisme a la població. La tecnologia evoluciona molt ràpidament, especialment en tot el que fa referència a l’espai digital, i això és difícil de compassar amb els temps de desenvolupament d’una llei. De fet, és molt habitual que un cop aprovada una llei, aquesta no doni resposta a totes les casuístiques de la tecnologia que es vol regular. Un exemple a casa nostra en seria la Llei 24/2022, del 30 de juny, de la representació digital d’actius mitjançant l’ús de la criptografia i de la tecnologia de llibre registre distribuït i blockchain. Una llei pionera, que va ser objecte de llargues discussions i esmenes al Consell General. Durant tot aquest temps, la tecnologia va seguir evolucionant, i es va situar per davant del text aprovat. Per exemple, quan es va començar a treballar la llei les operacions a la xarxa es signaven amb una sola clau privada. Els riscos que això suposava per a la seguretat van fer que la tecnologia continués evolucionant possibilitant mecanismes multisignatura de les operacions. Mecanismes pels quals la llei no té resposta, ja que va ser pensada per a una altra realitat tecnològica ja superada.
Durant els primers anys de vida d’una nova tecnologia emergent és quan més innovació hi ha al tomb d’ella. S’hi aboquen recursos tant públics com privats. Amb l’objectiu de millorar aquest tipus de col·laboració van néixer els Sandbox legislatius. Uns entorns pensats per agrupar esforços i recursos, on les empreses poden provar els seus productes i serveis en un marc segur i controlat, seguint unes determinades regles. Per què no aprofitem més aquest tipus d’instrument? Per què abans d’aprovar una legislació limitadora i complexa sobre la IA, no creem un marc restringit de funcionament que faciliti operar a empreses sota supervisió perquè ens ajudin a entendre les oportunitats i els riscos que ofereix la tecnologia?
De fet, quan s’ha fet, ha estat un èxit. Sense aquest instrument no hauria nascut el sector de les Fintech. Un dels sectors on més s’ha innovat els darrers 10 anys i on sense l’experiència del Sandbox a dia d’avui no existirien els Neobancs.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
visit website
