Com cada any, toca per aquestes dates demanar, perquè hem sigut bons, o jo almenys m’ho crec, i suposem que també en ser un any tan important, arribem en el millor moment per demanar-ho tot, o quasi tot, on tot està per fer, o si més no, per reactivar-se. Desitgem que els nous Mags engeguin grans i petits projectes sense fer taula rasa de tot allò que ja guarda un racó de les nostres agendes culturals i que potser hereten amb bona salut.
Als Mags veterans, que continuïn amb bona lletra el que van deixar en pausa, i que també tinguin noves empentes; i a tothom, que no tingui por de ser aventurer, revolucionari, i sacsejador de consciències, que per això estem aquí. No seré un pesat que torni a parlar de la política Comunal que en les darreres setmanes ha copat línies i més línies, amb els temes que potser queden per sobre de la resta: habitatge, economia, precarietat, aparcament i natura. Estimats Polítics Mags, és el moment de treballar i fer camí.
La cultura també és per això, només cal veure les llistes esquitxades de gent de la cultura del país per tot el territori, fent bo aquest termòmetre que és el nostre món de les arts. És el moment per demanar, ara, sense vergonya, que per això fem les cartes, i ja veurem després si serà carbó. Desitgem que tinguem més comunicació i menys contra programació, sense la sensació que com aquella pel·lícula, sigui “tot a la vegada per tot arreu” (més diversitats de dies, d’hores i espais).
Volem més programació local i nacional, que totes les borses d’artistes, populars i professionals, no només es creïn, sinó que també se’n faci un bon ús. Estaria bé generar nous espais comunals o donar més suport als que ja existeixen per a la difusió de formats diferents dels habituals.
Que la cultura popular de què tant s’ha parlat tingui el seu lloc envoltat de la modernitat que pertoca i que prenguem consciència del fet que tradicional i contemporani no són enemics. Que transversal i real sigui un fet i que diferents branques artístiques puguin fusionar-se en espais òptims per a nous experiments, sense que comercial i cultural estiguin enfrontats. Generar circuits locals o en xarxa de totes les parròquies, perquè els espectacles creats per representar-se a casa tinguin aquestes possibilitats, sortint ja de fer espectacles de només una funció.
També penso que han de fomentar la creació, i establir vies per crear productes de qualitat, que tot no vingui amb facilitats per a tothom: pujar el llistó dels ajuts i les subvencions, que realment artistes i creadors presentin obres i projectes amb cara i ulls, és un joc compartit on hem de col·laborar tots. Esperem que les polítiques culturals comunals i nacionals estiguin en bona sintonia, ens necessitem els uns als altres, hem de créixer junts.
A la fi, volem el millor que puguin i que puguem oferir, ja arriba el 2024, tenim quatre anys per créixer i aprofitar. També estic buscant ajuts per a un projecte teatral, però això ja ho demanaré en una altra epístola. Brindem pels bons propòsits que en un parell de dies engeguem, amb sort, nou any.