“Ja n’hi ha prou de violències, ja no puc suportar-ho més. Ja n’hi ha prou de matances, les morts no portaran la pau.” Són aquestes les frases d’una cançó que parla de la pau que té uns quants anys. El problema és que nosaltres –jo en concret, per desgràcia– sí que podem suportar-ho: perquè no estem allà i ens queda lluny; perquè cada vegada més, la realitat s’assimila a la ficció violenta que consumim dia sí dia també, i sobretot perquè ens hem fet una cuirassa tan gruixuda que hem après a sobreviure amb el mantra de l’això no va amb mi. És necessari, bé que hem de viure sense que recaiguin damunt nostre els morts dels altres. Si no, la vida es faria insuportable. I no som ni superdones ni superhomes que ens ho puguem tirar tot a les espatlles. No és culpa meva, ni és culpa de la societat en la qual visc, podem pensar. I certament és així. Són situacions molt complexes, convenim. I jo, pobra de mi, què hi puc fer? Doncs almenys horroritzar-me pels morts, pel sofriment de qui viu sota l’assetjament de les bombes o amb la por pel terrorisme que colpeja on menys es pugui pensar i a qui menys culpa té. No pot ser que m’empassi la violència com si res no passés, que m’empassi l’horror, que m’empassi el rebuig perquè no va amb mi. I de violències n’hi ha a tot arreu, grans i petites, si és que podem establir graus, cosa que també costa de fer. Per això tampoc voldria empassar-me les petites violències de cada dia, i molt menys voldria infligir-les. Hem d’anar amb els ulls ben oberts per la vida, em deia una bona amiga. I tenia tota la raó. Encara que ens dolgui el que veiem. I si més no que ens serveixi per no fer nosaltres el mateix.

QOSHE - “Ja no puc suportar-ho més” - Maria Pilar Adín
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

“Ja no puc suportar-ho més”

6 2
07.11.2023

“Ja n’hi ha prou de violències, ja no puc suportar-ho més. Ja n’hi ha prou de matances, les morts no portaran la pau.” Són aquestes les frases d’una cançó que parla de la pau que té uns quants anys. El problema és que nosaltres –jo en concret, per desgràcia– sí que podem suportar-ho: perquè no estem allà i ens queda lluny; perquè cada vegada més, la realitat s’assimila a la ficció violenta que........

© BonDia


Get it on Google Play