Em toca fer columna el dia després. Em toca repensar que potser envejo els que poden votar o que em puc queixar tant com vull perquè no és que pugui anar a votar i no ho hagi fet, sinó que senzillament no puc anar a votar perquè no compleixo els requisits. La festa de la democràcia és la festa d’alguns només si utilitzem el típic tòpic d’un dia electoral. Una festa que em puc mirar de reüll. Fins i tot en el meu cas, que per feina he de cobrir informativament parlant però a la qual no m’han convidat a expressar què en penso amb el meu vot. Precisament ahir comentàvem amb companys de professió que almenys a les comunals, portant un temps determinat de residència –5 anys potser?– estaria bé que els residents poguéssim votar. Hi ha qui deia, defensant les tesis oficials, que seria un desavantatge per a la població autòctona –l’expressió és meva– que la població resident, de fora, influíssim amb el nostre vot en el resultat electoral perquè hi ha una desproporció numèrica evident. Però defensava i defenso que la realitat és la que és, no la que ens agradaria que fos o la que considerem que idealment hauria de ser. I la realitat del Principat és que els residents vivim i treballem aquí, que les decisions dels qui governen ens afecten i que crec que com a ciutadana tinc alguna cosa a aportar. És una reflexió que em faig i que poso també a consideració d’aquells elegits pel poble andorrà a estar al capdavant de les institucions. A més, tots tenim un passat. I tots som fills i filles d’algú. I la ciutadania i la pertinença no ve donada només per raó de naixement o d’haver passat 20 anys aquí.

QOSHE - Ens hem de resignar a mirar de reüll? - Maria Pilar Adín
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Ens hem de resignar a mirar de reüll?

6 1
18.12.2023

Em toca fer columna el dia després. Em toca repensar que potser envejo els que poden votar o que em puc queixar tant com vull perquè no és que pugui anar a votar i no ho hagi fet, sinó que senzillament no puc anar a votar perquè no compleixo els requisits. La festa de la democràcia és la festa d’alguns només si utilitzem el típic tòpic d’un dia electoral. Una festa que em puc mirar de reüll. Fins i........

© BonDia


Get it on Google Play