Més enllà de certa apatia informativa, ressaca encara de la setmana de vacances de Carnaval?, comentem a la redacció, una servidora té la sensació que alguna cosa està passant en el si del país de l’aparença i de guardar les formes per antonomàsia. Són petits signes, si voleu, quasi imperceptibles: una decadència existent però tapada que ara trau el caparró de tant en tant, una eufòria de creixement que sí o sí s’haurà de parar, agradi més o menys, un malestar ciutadà que costarà de canalitzar, si és que s’aconsegueix, temes mil: habitatge, avortament..., que estan allà i als quals costa de donar respostes immediates però que són crucials per a la vida de la gent. Algun acomiadament en sectors que sembla que van viento en popa y a toda vela...

Potser t’ho imagines, Mari Pili, em dic a mi mateixa per traure’m cabòries del cap, però no sé, tinc aquella sensació molt difícil de verbalitzar però que sents a la panxa quan alguna cosa està a punt d’esclatar.

Doncs apa, cal reaccionar. Com diu la cançó, que catalanitzo: acció, reacció, repercussió. Ho han de fer aquelles persones que tenen a les seves mans marcar el present i el futur. I també les que se senten cridades a mobilitzar la ciutadania per veure si alguna cosa es mou. No reaccionar també és una opció, és clar que sí. Ara bé, cal sospesar què és el que convé més. I darrerament el país ja sigui a nivell de persones o institucions està fent del silenci administratiu un modus vivendi que no vegis. Millor dit, una manera de sobreviure en la selva de l’Andorra que es debat entre el qui dia passa any empeny i acabar de trobar el seu lloc al món.

QOSHE - Per viure? Silenci administratiu - Maria Pilar Adín
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Per viure? Silenci administratiu

4 1
20.02.2024

Més enllà de certa apatia informativa, ressaca encara de la setmana de vacances de Carnaval?, comentem a la redacció, una servidora té la sensació que alguna cosa està passant en el si del país de l’aparença i de guardar les formes per antonomàsia. Són petits signes, si voleu, quasi imperceptibles: una decadència existent però tapada que ara trau el caparró de tant en tant, una eufòria de creixement que........

© BonDia


Get it on Google Play