“La caritat és la virtut teologal amb què estimem Déu per ell mateix sobre totes les coses, i el nostre proïsme com a nosaltres mateixos per l’amor de Déu.” (CEC n. 1822). Dijous Sant a l’últim sopar Jesús ens va deixar el manament de l’amor. “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres”. (Jn 13, 34-35).
L’apòstol Sant Pau la defineix amb el preciós himne a la caritat: “L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.” (1 Co 13, 4-7). La caritat és desinteressada. No cerca res a canvi. Tampoc no busca reconeixement.
Etimològicament, prové del llatí caritas, que es tradueix com a amor, afecte o caritat. Aquest terme és el diminutiu de carus, que significa estimat. Per tant, l’himne a la caritat és un himne a l’amor, una exaltació de l’amor. Amor i caritat són el mateix.
La caritat neix de l’amor de Déu. Necessitem sentir el seu amor en nosaltres per poder complir el manament de l’amor, amb tot el nostre cor, amb tota la nostra ment i amb tot el nostre ésser. També el necessitem per estimar el proïsme com a nosaltres mateixos. Jesús ens demana que expandim el seu amor al món com a part de l’amor de Déu.
La caritat és sobrenatural perquè pertany a l’amor diví que Déu ens té. És estimar Déu i veure Déu en el proïsme. No podem estimar Déu i no estimar els altres. Déu es pot manifestar de moltes maneres i es vol servir de nosaltres per transmetre el seu amor. En la mesura que estimem transmetem l’amor de Déu.
La caritat és la virtut més important i dona vida a les altres virtuts. És la base de l’espiritualitat cristiana. “La Caritat és la reina de les virtuts. Així com que les peces d’un collaret resten unides per un fil, les altres virtuts ho estan per la caritat. Si es trenca el fil, les perles es dispersen. El mateix els passa a les virtuts si falta la caritat”. (Sant Pius de Pietrelcina).
Sant Pau a l’himne a la caritat afirma que no serveixen de res les altres virtuts si no posseïm la virtut de la caritat: “Si repartís tots els meus béns als pobres, fins i tot si em vengués a mi mateix per esclau i tingués així un motiu de glòria, però no estimés, de res no em serviria”. (1 Co 13, 3).
“La caritat ben entesa comença per un mateix”. Aquest aforisme significa que, en primer lloc, hem de practicar la caritat amb nosaltres mateixos: estimant-nos, acceptant-nos tal com som, i perdonant-nos. Això no és egoisme. Només així podem practicar la virtut de la caritat amb el nostre proïsme.
La caritat és universal. No fa cap distinció entre les persones. Comprèn tots els homes perquè tots som fills de Déu. La caritat és ordenada. Cal estimar més qui està més a prop nostre i qui més ho necessita. La caritat comença amb els de casa. De vegades, la confiança pot fer que exercim menys la caritat amb les persones del nostre entorn, o amb la nostra pròpia família, i especialment, aquesta, és el primer objectiu de la caritat perquè és el nostre primer proïsme.
Com podem cultivar la caritat i l’amor al proïsme? De múltiples maneres. De pensament, amb la voluntat i la intel·ligència; de paraula, parlant sempre bé dels altres, evitant comentaris negatius i nocius cap a les persones; i amb la pràctica de les obres de misericòrdia.
La caritat és eterna. No finalitza amb la nostra vida terrenal. Com diu Sant Pau “La caritat mai no s’acaba…”
Santa Teresa de Calcuta, símbol de la caritat, recomanava: “Difon l’amor allà on vagis. No deixis que ningú s’allunyi de tu sense ser una mica més feliç”. Aquest podria ser un bon propòsit per a tots nosaltres…
Si no tinc caritat, res no soc
30
1
24.04.2024
“La caritat és la virtut teologal amb què estimem Déu per ell mateix sobre totes les coses, i el nostre proïsme com a nosaltres mateixos per l’amor de Déu.” (CEC n. 1822). Dijous Sant a l’últim sopar Jesús ens va deixar el manament de l’amor. “Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres”. (Jn 13, 34-35).
L’apòstol Sant Pau la defineix amb el preciós himne a la caritat: “L’amor és pacient, és bondadós; l’amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s’irrita ni es venja; no s’alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.” (1 Co 13, 4-7). La caritat és desinteressada. No cerca res a canvi. Tampoc no busca reconeixement.
Etimològicament, prové del llatí caritas, que es tradueix com........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
