Fa dies que sentim arreu proclames i notícies de polítiques conservadores de replegament de les nostres societats on les pors a l’altre, al diferent, arrelen i on impera al nostre entorn el proteccionisme egoista de diversos grups socials. Sovint, les nocions de demografia, identitat i immigració embolcallen els discursos que anem sentint. Però som conscients del que signifiquen? Coneixem les dades que hi ha al darrere? Són conceptes que s’han que separar?
Quan observem les piràmides demogràfiques dels països europeus ens adonem que la forma dista molt de la d’una piràmide. I si ens concentrem en les de França, Espanya i Andorra la deformació és encara més flagrant.
Paral·lelament, en les societats convulses i poc solidàries en les quals vivim, els debats entre identitat i immigració fan furor i tenyeixen els discursos dels polítics cap a populismes excloents.
La cursa cap a qui és i com s’ha de ser un autèntic francès, espanyol, català o andorrà està d’allò més desfrenada. De pota negra i peluda com diuen a Andorra. I constatem com els polítics n’usen i abusen.
Així, cada cop que fracassa alguna política educativa, econòmica o social es culpa la immigració. Que l’informe PISA posa a la cua el nivell de comprensió lectora i de ciències a tal o tal alumnat espanyol, català o francès, sense més ni més es culpa la immigració. Que l’atur es dispara, també es culpa la immigració. I si no hi ha prou recursos per a les ajudes socials per a les poblacions més fràgils, també s’assenyala i es castiga la immigració.
El pretext és que la noció d’identitat, entesa per molts com la de pertinença i arrelament a la terra amb uns costums, una llengua i un llegat propis, es dilueix.
Vivim amb la nostàlgia idealitzada dels nostres passats i no ens adonem que les nostres societats estan envellint. I que poden desaparèixer en pocs anys.
És a dir, que el nombre d’adults d’edat avançada supera amb escreix el dels naixements! I que a curt i mitjà termini la renovació generacional de les nostres societats serà impossible.
En demografia, perquè la renovació generacional sigui una realitat cal que l’indicador òptim de fecunditat sigui de 2,1 infants per dona. A França actualment és d’1,68, a Espanya d’1,3 i a Andorra, de 0,68 infants!! Són dades tangibles que donen el vertigen.
I tornant al que encara anomenem piràmides demogràfiques, observem que s’han transformat molt i que ara per ara tenen forma de diamant o de fulla d’auró i que aviat s’assemblaran a una piràmide invertida. Amb una base molt minsa de naixement i una cúpula enorme de persones d’edat avançada, mostrant la caducitat de les nostres societats.
La demografia, la o la identitat(s) i la immigració no solament s’han de tractar conjuntament per la pervivència de les nostres societats, sinó que estan estretament lligades.
I aquesta realitat de població obliga a replantejar la nostra visió de la immigració.
Seria bo canviar el rumb amb les dades a la mà. I seria encara millor no seguir els polítics que ens estan portant cap a un mur on les nostres societats s’estamparan, si segueixen excloent, estigmatitzant i culpant els immigrants de tots els mals alhora que fomenten un reducte identitari idealitzat d’una petita part de la societat.
Res, si ens aferrem a la cruesa de les dades, assegurarem una pervivència només amb unes societats amb polítiques més inclusives, solidàries, obertes i integradores amb els immigrants enriquint les identitats dels nostres països sense perdre’n l’essència i el llegat.
Per avançar i no extingir-nos com a societats, demografia, identitats i immigració han de ser un tot.
Demografia, identitats i immigració
14
1
23.01.2024
Fa dies que sentim arreu proclames i notícies de polítiques conservadores de replegament de les nostres societats on les pors a l’altre, al diferent, arrelen i on impera al nostre entorn el proteccionisme egoista de diversos grups socials. Sovint, les nocions de demografia, identitat i immigració embolcallen els discursos que anem sentint. Però som conscients del que signifiquen? Coneixem les dades que hi ha al darrere? Són conceptes que s’han que separar?
Quan observem les piràmides demogràfiques dels països europeus ens adonem que la forma dista molt de la d’una piràmide. I si ens concentrem en les de França, Espanya i Andorra la deformació és encara més flagrant.
Paral·lelament, en les societats convulses i poc solidàries en les quals vivim, els debats entre identitat i immigració fan furor i tenyeixen els discursos dels polítics cap a populismes excloents.
La cursa cap a qui és i com s’ha........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
