El fresc de Sant Esteve adquirit per Govern va ser venut el 1926 per 10.000 pessetes.
Fa uns dies el nostre patrimoni romànic s’enriquia gràcies a la compra promoguda pel Govern d’Andorra dels frescos que decoraven a l’església d’Andorra la Vella i que s’havien venut per 10.000 pessetes el 1926. El conjunt, valuós i molt preuat tornava a casa 98 anys després.
Una part del fresc il·lustra un fet descrit als Evangelis amb un gest aparentment bondadós, que de fet simbolitza la grandesa de l’esperit davant la traïció. Si ens cenyim a allò que escriuen els evangelistes i en particular el de Sant Lluc (Lc-22:47-48), Judes que era un dels dotze deixebles de Jesús assenyala els Guardes del Temple qui és aquest Jesús que tant els molestava fent-li un petó. I Jesús, tot i ser molt conscient que el gest aparentment afectuós del seu deixeble era un petó enverinat, se’l deixa fer. I l’arresten. I Judes que havia cobrat per trair el seu Mestre se’n penedeix de seguida, torna els diners als Sacerdots del Temple i es lleva la vida segons Sant Mateu (Mt-27:3-6).
Hi ha molts debats teològics sobre aquests fets que no són l’objecte d’aquest escrit. Però sí que parlant amb mossèn Ramon de Canillo sobre el tema d’aquest fresc vaig adonar-me de l’enorme càrrega emocional i el missatge potent que comporta. De fet, ens adonem que són uns fragments del relat dels evangelis que posen al descobert aspectes íntims i profunds de la naturalesa humana.
El que és apassionant de El petó de Judes que ara podrem tornar a admirar gràcies a la recuperació dels frescos de l’església de Sant Esteve és la seva simbologia i un model on emmirallar-se per fer bona cara davant de l’adversitat i les traïcions humanes. El fet que Jesús, que se sap traït per Judes, accepti que aquest l’assenyali per a ser arrestat fent-li un petó, ens dona ales i esperança. Així, ens podem inspirar i prendre’l com a model, quan en el camí de les nostres vides ens anem trobant i a voltes hem de conviure, fent-los bona cara en comptes de seguir amb el mal de panxa de l’odi i de la ràbia, amb aquells i aquelles que ens han traït.
És cert que, a priori, les tripes ens aconsellen de mossegar i d’atacar aquells i aquelles que ens han fet mal seguint l’adagi “ull per ull, dent per dent”. És ben segur la resposta primera i en tot cas la més fàcilment que ens ve al cap. I aquesta ràbia ens alimenta la rancúnia, per la qual cosa la situació d’enuig pot durar molt temps. Però El petó de Judes ens mostra altres ensenyances. A contracorrent, ens convida a fer una reflexió acurada, amb el cor, invocant la noció del perdó i forçant que la naturalesa humana no sigui tan visceral. La grandesa del gest de Jesús envers Judes, més enllà de si som creients o no, és una lliçó de vida. Posa al centre i al sòcol de les relacions entre societats, entre persones o entre cultures, la humanitat de l’ésser humà, on l’amor a l’altre està molt per sobre de la resta de sentiments.
I això és molt difícil. Utòpic dirien alguns. Ja veiem com està el món i casa nostra en ple segle XXI. Tensions, conflictes, guerres, matances, ires, venjances, violacions, judicis i escarnis públics, atacs a innocents són el pa de cada dia. El sofriment està arreu, dins i fora de les nostres societats i en tots els àmbits on la intolerància, l’afany de poder i l’imperi del pensament únic sense debats possibles són una constant.
Per tant, a la posobra de la Setmana Santa aquest missatge un poc provocador i a contracorrent que ens dona El petó de Judes, m’empeny a emprendre camins personals complicats i dolorosos per estendre la mà a aquells i aquells que ens han traït maliciosament.
El petó de Judes
7
19
18.03.2024
El fresc de Sant Esteve adquirit per Govern va ser venut el 1926 per 10.000 pessetes.
Fa uns dies el nostre patrimoni romànic s’enriquia gràcies a la compra promoguda pel Govern d’Andorra dels frescos que decoraven a l’església d’Andorra la Vella i que s’havien venut per 10.000 pessetes el 1926. El conjunt, valuós i molt preuat tornava a casa 98 anys després.
Una part del fresc il·lustra un fet descrit als Evangelis amb un gest aparentment bondadós, que de fet simbolitza la grandesa de l’esperit davant la traïció. Si ens cenyim a allò que escriuen els evangelistes i en particular el de Sant Lluc (Lc-22:47-48), Judes que era un dels dotze deixebles de Jesús assenyala els Guardes del Temple qui és aquest Jesús que tant els molestava fent-li un petó. I Jesús, tot i ser molt conscient que el gest aparentment afectuós del seu deixeble era un petó enverinat, se’l deixa fer. I l’arresten. I........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
