Tanques la novel·la i no saps si som al segle I abans de la nostra era o en ple 2024.

La menció de l’historiador grec Polibi de Megalòpolis descrivint un poble dels Pirineus quan Anníbal va passar per les valls pirinenques durant la Segona Guerra Púnica ens porta a imaginar que els nostres avantpassats s’anomenen andosins. És a dir que així es coneixien aquells que vivien enmig les valls del Pirineu oriental veïns dels ceretans. Estem parlant de fa més de dos mil·lennis, ja que la Segona Guerra Púnica va tenir lloc entre menys 218 i menys 201 anys abans de la nostra Era. Aquella guerra va enfrontar a Roma, la capital d’Itàlia avui en dia i a Cartago l’actual Tunísia. Teòricament, l’escenari del conflicte era lluny de les nostres Valls.

Però, a l’igual fa més de dos mil anys com avui en dia, l’atracció d’expandir el negoci per uns i d’explotar els recursos per altres encongien distàncies. I així, en ple segle XXI amb una ploma perspicaç i punyent, Alan Ward ens endinsa amb empenta i amb molt poques arrugues a La Vall dels Andosins en una trama social-policíaca ambientada en temps remots, abans de la Segona Guerra Púnica.

El balanceig constant entre dos moments llunyans de la Història, el context del primer segle abans de la nostra era, d’una banda, i la lectora del segle XXI, d’altra banda, ens permet percebre el jove Hannó, fill d’una rica família de mercaders cartaginesos, com a molt proper. El jove cartaginès arriba a les valls dels Andosins farcit de projectes per establir lligams comercials i així engrandir el negoci familiar amb noves rutes, nous productes o nous clients. Hannó és delicat, culte i afable. Estableix lligams, coneix i tracta els andosins tot i que aquests són un poc orcs. Sap distingir els que són del fons de vall dels que són de les zones d’alta muntanya. I és que malgrat aquests dos mil anys de diferència l’Alan Ward ens destil·la, com en una al·legoria, components molt reals de la societat actual.

En la novel·la Hannó es topa amb uns legionaris romans que estan en missió per la vall dels andosins analitzant el terreny i buscant or. Corialis és el cap d’aquest grupet. I així al fil de les pàgines l’autor ens fa ser testimonis d’un període de vida a la vall dels andosins amb un cartaginès mort a les muntanyes a prop dels grupet de romans que no saben què fer amb el cadàver, un Andosí més il·lustrat anomenat Aristorex que fa de pont entre els forasters amics/enemics, els habitants i els membres del consell de la vall. Devorant les pàgines del relat es descobreixen les tensions entre els personatges, les desavinences culturals entre cartaginesos, romans i andosins del fons de vall i els de les muntanyes, les velles, la pastora o els membres del Consell, entre altres. Les creences dels conjunt dels personatges federen i allunyen a la vegada.

A la vall dels Andosins qui mana és el Consell. Dirigeix i dicta justícia. Les tradicions i els interessos polítics són presents arreu. Cadascú els seus. Però com que la trama es desenvolupa a La vall dels Andosins el que impera són les tradicions, les creences i la política d’aquesta vall.

Fins al punt que tancant els ulls en acabar el llibre, hom ja no sap si som al primer segle abans de la nostra era o en ple 2024.