Aquests darrers dies, els que hem seguit una mica l’actualitat andorrana hem observat, escoltat i llegit un altre episodi sobre el ja famós acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE). I, astorats, almenys una servidora, hem vist que el que ha transcendit als mitjans de comunicació és que el gran dilema, el que ha acaparat les discussions dels integrants del pacte d’estat, és publicació immediata sí, publicació immediata no. Així, mentre el Govern sembla que vol continuar protegint i polint un acord que ja ha rubricat, les forces polítiques que formen part del pacte d’estat exigeixen la publicitat immediata perquè el poble andorrà sàpiga, per fi, de què va la cosa.
No és la primera vegada que escric sobre aquest tema que vaig seguir i viure de molt a prop durant més de deu anys. Però sí que per primer cop em sento, com a ciutadana, perduda, ja que l’únic que en transcendeix són qüestions de forma, amb un secretisme poc entenedor sobre el contingut de l’acord.
S’omplen pàgines i pàgines parlant sobre l’acord de manera totalment superficial i fins i tot estèril, per no dir res d’important. Que si es rep a tal i tal polític rellevant de la UE, que si el copríncep Macron hi dona un suport incondicional, que si el Govern recorre Europa rebent l’escalf dels qui l’han de votar en nom dels estats membres de la UE... I res, un buit o una poquíssima informació sobre el contingut.
És a dir, que no sabem gaire de què va. Sí que percebem que afectarà el nostre dia a dia, que la legislació andorrana en molts àmbits –com en matèria econòmica i social– s’emmotllarà a les directives i reglaments europeus. Que quan hi hagi discrepàncies sobre el que ens vindrà dictat per la UE o quan Andorra no ho apliqui amb la celeritat exigida es jutjarà als tribunals europeus de Luxemburg, on no tindrem cap jutge que pugui defensar la nostra causa. Però, de fet, ignorem la realitat de com ens afectarà. Desconeixem l’impacte que dit acord tindrà al país. I desconeixem simplement què diu aquest acord. I sense publicitat, sense una exposició pública i transparent, i sense diàleg que indiqui al poble què és el que s’ha acceptat i per què, es genera por. L’opacitat no és cap aliada per a la necessària adhesió dels ciutadans a allò que s’ha acordat.
Un acord internacional bilateral, és a dir, entre dos parts, és fruit de consensos entre els actors negociadors. Per assolir un acord, tothom cedeix una mica. És cert que l’acord entre Andorra i la UE és atípic, ja que no és del tot bilateral. A més, Andorra assumeix el marc comunitari acceptant el principi de les quatre llibertats de circulació: de mercaderies, de persones, de serveis i de capital.
També és cert que amb l’acord comercial del 1991 i la unió duanera parcial, el Principat ja ha integrat gran part de la lliure circulació de mercaderies. Però hi ha molt més! L’immens cabal comunitari que el país haurà de transposar a la legislació interna i del que la gent del carrer, que haurà donar el vistiplau per referèndum, no sap de què tracta ni com l’afectarà.
Però tot això ja és sabut. El que és menys habitual és llegir aquest cap de setmana en un mitjà que el cap de Govern no troba escaient publicar i donar a conèixer al poble andorrà l’acord d’associació perquè el document explicatiu que, segons el Govern, ens ha de guiar per entendre’l, “està molt complet, però no del tot.” L’article afegeix que no s’ha acabat de negociar el sector farmacèutic ni el del transport! És a dir, que el desembre del 2023 es va rubricar un acord que encara no s’ha acabat de negociar!
En dret internacional, la rúbrica indica que les dues parts, Andorra i la UE, reconeixen que el text en què escriuen les seves inicials és el text en què s’han posat d’acord. Així, el que diferencia la rúbrica de la signatura són procediments de forma interns de cada part per donar-hi el vistiplau, però en cap cas per seguir negociant continguts.
S’entén que Andorra, abans de la signatura de l’acord d’associació que ha rubricat, ha de fer un referèndum perquè el poble aprovi allò que s’ha negociat. Però si a aquestes alçades els ciutadans i les ciutadanes del país desconeixem el contingut perquè només se’ns parla de qüestions formals, difícilment podrem referendar positivament aquest acord.
Dit això, encara hi un any per canviar de dalt a baix la dinàmica.
L’acord d’associació: nou capítol
10
11
19.02.2024
Aquests darrers dies, els que hem seguit una mica l’actualitat andorrana hem observat, escoltat i llegit un altre episodi sobre el ja famós acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea (UE). I, astorats, almenys una servidora, hem vist que el que ha transcendit als mitjans de comunicació és que el gran dilema, el que ha acaparat les discussions dels integrants del pacte d’estat, és publicació immediata sí, publicació immediata no. Així, mentre el Govern sembla que vol continuar protegint i polint un acord que ja ha rubricat, les forces polítiques que formen part del pacte d’estat exigeixen la publicitat immediata perquè el poble andorrà sàpiga, per fi, de què va la cosa.
No és la primera vegada que escric sobre aquest tema que vaig seguir i viure de molt a prop durant més de deu anys. Però sí que per primer cop em sento, com a ciutadana, perduda, ja que l’únic que en transcendeix són qüestions de forma, amb un secretisme poc entenedor sobre el contingut de l’acord.
S’omplen pàgines i pàgines parlant sobre l’acord de manera totalment superficial i fins i tot........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
