Andorra pot presumir de tenir una de les institucions parlamentàries més antigues del món, ja que el nostre Consell General té els seus orígens en un moment molt antic, aquell llunyà 1419, quan el bisbe príncep Francesc de Tovià, va escoltar i ratificar les súpliques dels caps de casa andorrans, quedant establert, de iure, el Consell de la Terra. Aquest és l’avantpassat remot del nostre actual parlament. Això converteix a la nostra assemblea legislativa en un cas únic de pervivència institucional dins la nostra serralada, atès que des de la seva creació, ha estat sempre vigent, això sí, reformada i adaptada en diferents moments històrics, fins als nostres dies.
Tanmateix, el nostre Consell General no ha estat una excepció pirinenca. Altres territoris veïns han tingut, també des d’antic unes institucions molt similars. Per exemple, la Vall d’Àneu, nucli originari de l’antic comtat del Pallars, també tenia el seu propi Consell General. Aquesta antiga assemblea es reunia en un indret conegut com la Bassa Morta, prop d’Esterri. Una curiositat important era la solemnitat en la defensa dels seus privilegis, perquè els comtes de Pallars havien de jurar-los, en un curiós cerimonial sobre la Pedra Comtal, situada just a sota del castell de València d’Àneu.
Els aranesos han tingut unes institucions molt similars a les andorranes, especialment, el Conselh Generau. La vall, dividida en sis terçons, l’equivalent andorrà de les parròquies, tenia institucions comunals similars. Cada terçó enviava als seus consellers generals a Vielha, on sempre s’ha reunit aquesta antiga assemblea, a excepció d’un cop l’any, que ho feia a l’església de Naut d’Aran. L’antiga Casa de la Vall aranesa fins a mitjans del segle XIX, és l’edifici que actualment alberga l’Ajuntament de Vielha. Just davant hi havia l’església de sant Aurenç, que va ser soterrada per raons estratègiques, fa més de 150 anys. Llàstima, perquè era en aquest temple desaparegut, on es feia l’elecció i el jurament dels consellers aranesos, des de temps immemorials.
Aran perdé l’autogovern l’any 1834. Va poder recuperar-lo l’any 1991, encara que parcialment, quedant restablert l’històric Conselh, en virtut del que ja preveia l’Estatut d’Autonomia català. Està composat per 13 consellers, presidits pel síndic d’Aran. El jurament dels càrrecs es fa actualment a l’església de Santa Maria de Mei Aran, lloc on des d’antic, els governadors de la vall juraven els privilegis dels aranesos. Es va optar per no recuperar l’antiga Casa de la Vall, atès que era la seu de l’Ajuntament de Vielha.
L’alcalde i inquilí d’aquest edifici tan carregat d’història va fer unes sorprenents (i desafortunades!) declaracions fa unes setmanes. L’objecte de les seves crítiques va ser l’aeroport de la Seu, i el benefici que aportava al Principat d’Andorra. La llàstima va ser que obviés la importància d’aquesta infraestructura per les comarques catalanes pirinenques, tant a nivell logístic com medicoassistencial. A més, no es poden fer tals afirmacions des del privilegiat setial de la vicepresidència de la Diputació de Lleida. La Seu d’Urgell, Vielha i el Pla de Sant Tirs també són integrants de la institució, i des de l’equip de govern no s’haurien de discriminar territoris.
Errat va també l’alcalde, buscant estèrils rivalitats entre els pobles del Pirineu. Si amplia el focus visual, entendrà que urgellencs, pallaresos, cerdans, aranesos i andorrans tenim molts reptes comuns. Que no s’equivoqui ningú senyor alcalde, sense unió ni col·laboració interna, no arribarem enlloc. A més, no us penseu que la realitat, problemes i potencialitats de les nostres muntanyes, preocupin més als de Tolosa, Barcelona, Madrid o Brussel·les, que als que hi vivim. Mentrestant, alguns portem molts anys picant ferro per forjar aquesta unió entre pirinencs, i així seguirem.
Andorra, el Pirineu i l’alcalde de Vielha
10
0
20.02.2024
Andorra pot presumir de tenir una de les institucions parlamentàries més antigues del món, ja que el nostre Consell General té els seus orígens en un moment molt antic, aquell llunyà 1419, quan el bisbe príncep Francesc de Tovià, va escoltar i ratificar les súpliques dels caps de casa andorrans, quedant establert, de iure, el Consell de la Terra. Aquest és l’avantpassat remot del nostre actual parlament. Això converteix a la nostra assemblea legislativa en un cas únic de pervivència institucional dins la nostra serralada, atès que des de la seva creació, ha estat sempre vigent, això sí, reformada i adaptada en diferents moments històrics, fins als nostres dies.
Tanmateix, el nostre Consell General no ha estat una excepció pirinenca. Altres territoris veïns han tingut, també des d’antic unes institucions molt similars. Per exemple, la Vall d’Àneu, nucli originari de l’antic comtat del Pallars, també tenia el seu propi Consell General. Aquesta antiga........
© BonDia
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Donald Low
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
