Avui comença oficialment l’hivern. I el calendari ens recorda també que és Sant Tomàs apòstol. Aquell seguidor de Jesús que no va creure que Crist havia ressuscitat fins que no va haver ficat la mà dins les ferides del costat del Mestre.
A casa nostra, sant Tomàs no té cap església ni capella dedicada al seu nom, ni tampoc es fa festa grossa per rememorar-lo. Llavors, per què l’edifici administratiu del Govern i el del Consell tanquen avui? Si ho demanem, segurament ens respondran això: “Sant Tomàs és el patró del Consell i es fa festa”. Doncs no és ben bé així. El patró del Consell és sant Ermengol i la seva festa és el 3 de novembre. Aprofito aquestes línies per reivindicar-lo com a tal.
Per als nostres padrins, el consell de Sant Tomàs era el darrer consell sabut de l’any, a excepció de l’any que hi havia eleccions que era el penúltim, ja que els càrrecs electes (tal com passa avui dia) juren i prenen possessió del càrrec el dia dels Sants Innocents. El de Sant Tomàs era el consell on es passaven els comptes i es recaptava la quèstia (o qüèstia o quístia) per entregar-la als coprínceps. La quèstia es va pagar fins al 1992, ja que el 1993 es va aprovar la Constitució i es deixà de pagar. Aquest impost d’origen feudal era un tribut anual que el poble havia d’oferir als senyors.
El pariatge de 1278 xifra un límit de 4.000 sous melgoresos per al bisbe d’Urgell i no n’estableix cap per al comte de Foix. Fiter i Rossell, diu el 1748 que els prínceps rebien per igual 1975 francs en anys alterns. El darrer tribut, que es pagà el 1992, va ser per un import de 450 pessetes pagades al bisbe. Quant al copríncep francès, 960 francs pagats el 1991. L’import s’entregava al Palau Episcopal pel que fa al copríncep bisbe i darrerament s’havia entregat a l’Elisi pel que fa al copríncep francès, però s’havia arribat a pagar a Foix, Perpinyà i fins i tot a la Rochelle! Els andorrans anaren a pagar-lo a la reina Joana III, comtessa de Foix, senyora d’Andorra i reina de Navarra, alhora que mare d’Enric IV (aquesta informació la dec i agraeixo a la Dra. Claudine Pailhès, que la va descobrir).
A partir de la Nova Reforma de 1866, els cònsols recollien l’impost que pagaven tots els veïns majors de deu anys (a més de fer un còmput global per caps de bestiar existent) i el dia 21 de desembre a trenc d’alba sortien a cavall d’una mula cap a la capital. Una vegada arribats allà, deixaven les cavalleries a la cort de la Casa de la Vall i se’n pujaven cap a la cuina, on un bon foc els esperava amb un esmorzar ben frugal, una mica de pa, alguna rosta amb mel i un porró de vi “de Noves de Segre en avall”, que era el vi més bo d’aquells temps. No esmorzaven gaire perquè abans d’entrar “a rotllo” (al Consell) havien d’oir missa, i no es podia fer ni combregar amb la panxa plena. Quan els vint-i-quatre consellers eren arribats es procedia a entrar a la Sala del Consell, però no per fer consell, sinó per assistir a l’ofici religiós. La capella estava on encara és, al fons de la Sala del Consell, el mossèn d’Andorra era l’encarregat d’oficiar-la.
Aquesta missa era coneguda com de l’Esperit Sant, ja que l’invocaven per tenir claredat i legislar el millor possible. Una vegada acabada, habilitaven una petita taula i la llibreta de comptes. Els consellers ja estaven preparats per rebre el pagaments dels cònsols. A banda i banda de la sala, abillats amb el vestit tradicional (al Consell fossis ric o pobre tothom era igual), camisa blanca, corbata negra, gambeto (capa) i tricorni (bicorn per als síndics), esperaven que el conseller de més edat de Canillo toqués els dos tocs pertinents de campana: el primer per avisar que tothom vagi a “pesto” i el segon per començar el consell.
Com a curiositat us diré que la campana, del 1856, és obra del mestre Anton Jaquetti i és dedicada a sant Ermengol. El síndic obria la sessió, es passaven els comptes i després es feia un bon dinar a la cuina i tothom marxava cap a casa. Perquè ja se sap: per Pasqua i per Nadal cada ovella al seu corral.
Bon Nadal!
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Abbas Juma
Michael Kwet
visit website
