Aquest cap de setmana celebrarem Carnaval. Però sabem realment com el celebraven els nostres avantpassats? A inicis del segle XX el Carnaval durava quinze dies i acostumava a començar el dijous més proper a la Candelera, també conegut com a Dijous Gras. Aquell dia es podia menjar tanta carn de porc com es volia. Avui la disbauxa i la transgressió són les notes predominants, mentre que el més important per als nostres padrins era menjar carn i ballar com més millor, ja que la Quaresma era molt dura i durant quaranta llarguíssims dies no podien ni ballar ni cantar.
Aquell dijous els nostres padrins esperaven amb candeletes l’arribada als límits del poble de dos personatges cabdals, ja que mentre hi fossin presents tot era permès: ja se sap allò de “per Carnaval tot s’hi val”. Eren coneguts com els Reis Carnavals.Avui en dia només en ve un, que coneixem com el Rei Carnestoltes, però fins als anys quaranta venia acompanyat de la seva dona.
Els padrins més grans de Canillo recorden que es deien Garibaldi i Florentina (eren uns ninots) i a Sant Julià s’anomenaven Tralarí i Marieta (home i dona reals). Aquests darrers, una vegada havien entrat a la plaça Major, eren convidats pel jovent “a pixar i a cagar”. Se’ls donava un orinal a cadascun (que era nou a estrenar per l’ocasió) i tothom reia tot prenent dels seus “excrements”, que no eren altres que un bon moscatell que la pobra Marieta “pixava” d’amagat dins una bota que portava enmig de les cames, i una bona xocolata a la pedra que cagava el Tralarí, que aquell matí “havia esmorzat ben fort”.
En aquell precís instant es convertien en ninots de palla i quedaven penjats allà mateix, sembla ser que per art de màgia. El Dimecres de Cendra serien despenjats, jutjats i cremats, perquè des del mateix moment que havien aparegut al poble no hi havia hagut res més que ball i excessos, i això no podia ser! Mentre els Carnavals eren penjats no es podia treballar, i les colles i comissions de joves de tots els pobles vetllaven, fusell en mà, que ningú ho fes, i si es feia s’havia de convidar a tothom a una ronda al bar. Es vigilaven horts, corts i safarejos.
A Canillo, per exemple, el que no es podia fer era jugar a cartes. Per aquest motiu, hi havia gent que se n’anava a jugar expressament per tal de fer-se empaitar pels Arlequins, que com a munta (per multa) els passejaven estacats com a grans presoners galejant (disparant trets de saliva) durant tot el trajecte fins a la plaça. Una vegada allà, els llegien una sentència sumaríssima que els condemnava a pagar una ronda a tota la concurrència.
Un altre costum del jovent de totes les parròquies era robar les olles de les mestresses. Aquesta broma consistia que cap a mig matí un jove trucava a la porta de casa i entretenia la mestressa. Mentrestant, un parell es colaven per la finestra i li robaven l’olla que cremava al foc. Les dones (que ja ho sabien) es feien les desenteses i les grans sorpreses cridant ben fort, mentre veien la canalla corrent cames ajudeu-me, amb l’olla de casa seva cap a la plaça. Però el que moltes vegades no sabia la canalla és que l’olla que havien pres del foc no era pas la bona, sinó una que feia bullir alguna pedra grossa o algun os pesat, mentre que l’olla bona la tenien en un lloc segur.
Fos com fos, abans de dinar tothom acudia a la plaça i recuperava la seva olla. Havien de pagar la comissió, això sí, que no era altra cosa que mica de llonganissa i un rajolí de vi. Normalment aquesta broma la feien als membres més jovenets de les colles. Tothom reia i eren acceptades de bon grat.
Sabíeu que durant aquells dies desfilaven i vetllaven pel bon funcionament del Carnaval els Arlequins a Canillo, però que també ho feien a Encamp? I que ballava l’Ossa a Encamp, Andorra, la Massana, Ordino, Sispony, Canillo, Santa Coloma, Llorts, la Cortinada i també a Caselles? I que es jutjaven els contrabandistes a Encamp, Ordino i també a Canillo? I que hi havia emmascarats? Doncs un altre dia en parlarem!
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Abbas Juma
Michael Kwet
visit website
