Llegia al Daily Mirror que la Katie i el Charles van casar-se fa dos anys. Tot havia d’anar com la seda, però la tragèdia no trigaria a arribar. Bé, com podeu imaginar hi hem posat noms totalment ficticis, perquè aquí tenim dues coses clares: protegim la intimitat dels protagonistes a la vegada que garantim que no hi ha maltractament animal. D’altra banda, en cap cas mai no us diríem que es tracta dels veïns del segon, la qual cosa, evidentment, li restaria tot el glamur a l’afer: queden millor uns personatges anglo que no parlar del Manolo i la Juani, o l’Elisenda i el Guerau.

Segons deia la notícia, el Charles, clausurada ja la interminable nit de crapuleo festejant el comiat de solter, va aterrar a casa amb un pet com un cistell, torrat com una avellana, i, ignorem si de forma premeditada o no (ell jura i perjura que no), va acabar jugant a metges amb la sogra, que tenia 55 anys en aquell moment i, a la vista està, encara estava molt aprofitable. Cuidar de la família, en diuen, sí senyor. Però, això la Katie no va saber-ho aleshores, sinó que l’home ha tingut els sants pebrots d’esperar aquest temps per confessar-li a la muller; que, mireu també si és exagerada, diríeu alguns, li ha demanat el divorci. Però és que resulta que, després d’allitar-se al jaç conjugal, un cop ja havia fet passar la mare política per les armes, el paio va contraatacar i va greixar la maquinària amb la futura esposa. Tres quiquis, declaren ambdós. Noi, quin fenomen de la naturalesa: no sabem si té a veure amb una gran capacitat de recuperació del nostre semental o bé amb alguna mena d’atractiu irresistible per part de les dones de la família de la Katie. Em demano si, una vegada l’home va haver admès el lúbric episodi, i la Katie va indagar sobre la qüestió, va adonar-se que no només la mare mostrava una moral més aviat laxa. La nit en qüestió, mentre esperava que el seu projecte d’espòs aterrés de fer gresca i xerinola, ¿pot ser que sentís sorollets a la cambra del costat, que era la que ocupava la progenitora, i que pensés que devien ser els pares, estretint llaços? ¿Podria donar-se el cas que l’home, en línia amb la dinàmica familiar, fos en aquella habitació fent un threesome amb una de les dames d’honor i la seva iaia octogenària?

Arribats fins aquí, se m’obren diversos interrogants. A veure, Charles, xato: es pot saber qui collons et mana venir, a aquestes alçades del partit, a cantar com una cadernera? Es diria que penses més amb la polla que amb el cap, però això ja ho sabem. Dos: com reaccionaria la sogra quan la filla li anés amb la història –deixaria a mitges el polvo que estava fent amb el cunyat, o l’interrompria per atendre la trucada? I tres: quedaria contenta, l’àvia?