El 2020 va ser un any de traspàs. «Any de traspàs no el vulguis pas, ni ell ni el que li va al detràs». L’any s’inicià amb el temporal Glòria el 20 de gener i el 24 de març es va confinar tot el país per la pandèmia de la covid-19, un virus que s’ha anat perpetuant. El 2024 també és un any de traspàs o bixest. No hem superat la grip A i la covid-19, que van fent de les seves omplint els hospitals, també arrosseguem la sequera, fa 38 mesos que no plou i la cosa va per llarg.
Segons Michael McCormick, professor d’Història de Harvard que s’ha dedicat a l’estudi del medievalisme i s’ha anat documentant sobre les pitjors catàstrofes climàtiques, les més devastadores succeïdes a Europa, l’any 536, un any de traspàs, va ser el pitjor de la història de la humanitat.
«L’any 536 una boira misteriosa sumí Europa, l’Orient Mitjà i part d’Àsia en la foscor durant divuit mesos i el sol emeté una llum sense brillantor, com la de la lluna, durant tot l’any».
Es llegeix en el text de l’estudiós bizantí Procopi de Cesarea, eminent historiador del s. VI: «L’estiu de 536 es registrà una caiguda de les temperatures d’1,5 a 2,5 graus centígrads que donà pas a la dècada més freda de la humanitat».
Les collites es perderen des d’Islàndia, Escandinàvia, fins a la Xina. Les zones càlides es van tenyir de blanca neu. La fam s’universalitzà. El clima va sumir a tota la població en la misèria. Els gaèlics el van definir com l’any sense pa.
Es conserva aquest registre d’un meteoròleg: «Un núvol dens de pols tapà tot l’Orient Mitjà, el sud d’Àsia, la Xina i Europa. En el Perú la sequera va fer desaparèixer la cultura moche, una civilització precolombina que habitava a la costa sud». Fou també horrible pels romans, no sols per la gran fam, també fou l’any de la caiguda del seu Gran Imperi.
És un fet objectiu que el paisatge de Catalunya està eixarreït; tota la terra, orfe de pluja, pateix, cada cop més erma. Si s’escolta, com acostumo a fer, els agricultors i els ramaders, la situació és del tot desesperant. Als que tenen vessanes d’olivers, aquest any els hi ha anat fatal la collita i si no plou aviat hauran d’arrancar els arbres.
En Miquel, un pagès que viu a Sant Antoni de Calonge, té cirerers i s’han avançat, despistats, en el temps, s’han saltat l’hivern instal·lant-se en plena primavera, sense haver fet el descans necessari per a un profitós treball posterior, fer fruita, igual passa amb els ametllers en les terres fruiteres de Lleida. Els arbres ja han brotat i tot es va trastocant sense que puguem fer-hi res: es dibuixen dues estacions, la de la calor i la de no calor, que no vol dir fred polar.
L’únic que està content és en Lluís que presentí que el temps s’estava tornant boig i fart de no trobar pastors i preveient que la sequera seria duradora, es va vendre les ovelles i guanyà uns bons diners. Va estar de sort, en canvi, el cosí encara té ramat i no troba pastura. El negoci serà un desastre perquè haurà de comprar aliments.
He preguntat en el cafè als parroquians si tenien alguna teoria sobre aquest llarg període de sequedat i en Joan, l’amo de la cafeteria, més savi que Salomó, ha explicat que l’eixutor forma part d’un cicle natural i que ell n’ha viscut uns quants que la gent no recorda perquè no tenen una memòria tan bona com la seva.
Encara sort que és un cicle, així no hem de patir, ha ironitzat en Pep, i en alguns s’ha dibuixat en els llavis un somriure sorneguer que en Joan ha percebut i no li ha agradat gens.
- És impredictible la durada, pot ser que s’allargui fins a l’hivern o que, a la primavera, arribi pluja i salut (ha comentat un xic empipat). Ho hauríeu de saber que a la natura hi ha cicles, bonança i pluges inacabables.
Gràcies a l’explicació tan ponderada ens hem sentit alleugerits i molt reconfortats. De sobte, la conversa s’ha enfilat perquè s’ha polititzat i el canvi brusc ha provocat enuig en uns i complicitat en altres. Tot per culpa d’en Pere que ha pres la paraula i ha insinuat que la sequera forma part d’un pla per fer-nos mal. És gent trastocada que veu tèrboles conspiracions arreu per culpa d’uns polítics.
- A finals d’agost era a la vinicultora Alsàcia francesa i després de quatre dies de pluja intensa, al migdia va aparèixer un gran estol d’avions, que entraven i sortien dels núvols. Us ho ben juro, jo mai havia vist una cosa semblant. Vaig preguntar què passava i em van dir que feia dies que els demanaven a l’exèrcit perquè és una solució per tallar la tempesta, el raïm es podriria amb tanta mullena o s’ompliria d’aigua. Els avions ens ajuden. No sé si poden contribuir tant a parar el temporal, com a provocar-lo.
En Lluís ha afegit que durant les Olimpíades del Japó no va ploure mai, oi que no ho sabíeu? En els pobles quan plou massa tiren petards i coets, ara ho fan els amos de les pomeres.
- Un altre factor i és un tema delicat (apunta l’Andreu) que pot donar peu a una mala interpretació és que cada vegada som més gent, Catalunya ha passat dels sis milions als vuit. No en té la culpa la sequera, però és un fet objectiu que ara està molt més poblada. Com més som, més aigua consumim. Perquè la set és una de les necessitats humanes peremptòries, inajornables; també s’han creat noves i artificioses necessitats, com piscines, camps de golf i molts jardins.
En Joan ha tancat el tema bruscament recurrent que en el bar es pot parlar de tot, menys del Barça i de política.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Rami G Khouri
Belen Fernandez
Tarik Cyril Amar
Mort Laitner
Bradley Blankenship
Erfan Fard
Michael Kwet
visit website
