Passen els dies i ningú m’ha inclós encara en la fatxosfera, aquest invent de Pedro Sánchez per a ficar-hi tothom que dissenteixi d’ell o de l’amnistia, tant és, ja són la mateixa cosa. Jo, com que sóc català, ja estic més que acostumat que em diguin fatxa si dissenteixo, aquí és la norma des de fa anys i es porta amb orgull, però en la resta d’Espanya no coneixien aquesta bonica tradició, així que la fatxosfera omple un buit. Mentre els catalans que no vam ser enganyats pel procés, gaudim de ser considerats mals catalans per part dels que sí que van ser estafats, els espanyols que no es deixen enredar mancaven fins ara d’una denominació d’origen, d’un club que els agrupés. La fatxosfera ha vingut per a solucionar aquesta mancança. Per això ha sigut tot un president del govern qui n’ha anunciat la creació. De Sánchez es podran dir moltes coses, però cal admetre que compleix sempre les seves promeses: ho fa prometent alhora una cosa i la contrària, de manera que li resulta impossible no complir. Celebrem, doncs, la seva idea de la fatxosfera.

A partir d’ara, tothom que no segueixi al líder socialista en els seus deliris formarà part de la fatxosfera, és igual quina sigui la seva professió o les seves idees polítiques, hi caben Savater, Frank de la Jungla, Vicente Vallés, Cercas, Bertín Osborne, Azúa, Pérez Reverte, Carlos Sáinz, qualsevol jutge que pretengui fer complir la llei, socialistes desafectes al règim -entre ells González i Guerra-, tots els taxistes i, a la llarga, tot ciutadà major de 18 anys que cregui que governar un país és cosa seriosa i no una subhasta per set vots. D’entrada, alguns s’ofendran, és natural, ja va passar a Catalunya quan van començar a qualificar de botiflers als no llacistes, però a la llarga es va convertir en un elogi. El mateix ocorrerà amb la fatxosfera, així que no protestin els al·ludits, al contrari, duguin amb orgull la seva pertinença a la nova comunitat de ciutadans lliures.

Estic fet un sac de nervis. No sé on han d’enviar-se les sol·licituds per a ser admès en la flamant associació, suposo que a la Moncloa, que és on expedeixen els carnets de fatxosfera. Un, que a la menor ocasió afirma amb el cap ben alt que en la seva pròpia terra ha estat qualificat de botifler, traïdor i fatxa, no pot permetre’s quedar-se fora de la fatxosfera. Molt menys, sabent que l’alternativa seria formar part de la sanchosfera. I això sí que no. Entre fatxosfera i sanchosfera, s’ha d’optar sempre per la dignitat.