Fa uns dos mesos acabava un article amb la frase següent: «...i de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, ja en parlaré en una propera ocasió». L’endarreriment no ha sigut degut a la complexitat de la temàtica, tot el contrari, sinó perquè aquestes darreres setmanes han emergit altres problemes candents. Anem a veure què es això de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que està endegant la Generalitat. No perquè sigui un artefacte ja experimentant a altres indrets (a nivell d’Estat sense anar més lluny), l’hem d’importar i més quan després dels resultats ha passat sense pena ni glòria o ha rebut força critiques. I tot apunta que a Catalunya també caurem en el mateix error, accentuat per la coneguda i nostrada inèrcia de fer veure que fem coses i agreujat més encara per un context d’emergència climàtica i d’emergència per sequera, que no permet de cap manera ni experiments ni obres de teatre. Poca broma amb seguir confonent i enganyant en l’actual context de crisi climàtica, energètica i de sequera.
La que fa anys era una reclamació dels moviments socials i ecologistes que volen sacsejar l’opinió pública i cercar la participació ciutadania envers l’emergència climàtica (i no contra les energies renovables), avui ha esdevingut una eina de màrqueting i rentat de cara verd per part de forces estats i també d’algunes ONG.
Clarament és una pantalla passada, tot i que, òbviament, es pot reconduir i adaptar a l’actual realitat. En qualsevol cas, convocar una assemblea ciutadana pel clima d’àmbit català, des de la Generalitat (o sigui, des de dalt), on participaran únicament cent persones, triades a l’atzar, sense més criteri que ser ciutadans de ple dret, a hores d’ara, em perdonareu, però ja no toca.
Que després les seves deliberacions i conclusions s’elevin a la Generalitat, com a recomanacions, no com actuacions vinculants a realitzar, ens confirma que poc podem esperar d’aquesta «cimera».
Què és el que s’hauria de fer ja, en lloc de seguir marejant la perdiu, sobre l’emergència climàtica? (o sobre la sequera, que per cert, podria ser un bon pretext per activar a la participació ciutadana i no per entrar en la dinàmica de sancions o multes, sigui a ajuntaments o particulars).
En primer lloc caldria fer-la descentralitzada, fer-la local, pròxima. Es curiós que la Generalitat, els partits independentistes i els moviments conservacionistes, que són qui més apel·len, reclamen i s’omplen la boca que és el territori qui ha de decidir sobre tal instal·lació, és el territori qui ha de decidir sobre les energies renovables, sense el territori no s’endegarà cap projecte, etc., quan arriba l’hora de fer participar la ciutadania en l’emergència climàtica, ai las!, s’oblidin del territori!!.
Francament, no té nom. Clama al cel! Però seguim amb la incògnita permanent de saber on és l’oposició d’esquerres. L’ecologista ja ho sabem, contra el Hard-Rock de Salou, l’ampliació del Prat i fer tir al plat contra els molins. Catalunya es molt més que tot això.
Per altra banda tampoc n’hi ha per tant. Endegar una dinàmica participativa, de pedagogia climàtica, energètica i per una nova cultura de l’aigua, no és cap acció rupturista, revolucionària, ni significarà sacsejar els pilars de l’actual sistema econòmic imperant. Que pot portar feina? Sí, però per això hi ha els departaments i seccions que té la Generalitat per tot arreu, les diputacions (això s’hauria de fer també amb el seu suport), els consells comarcals i els ajuntaments. Cal implicar totes les institucions perquè donin suport logístic, material, de difusió, etc.
I els recursos humans? A Catalunya hi ha més de 300 entitats ambientalistes, que podrien ser les organitzadores i dinamitzadores d’aquesta campanya de sensibilització pel clima.
I per a fer què? Per organitzar a tots els municipis de més de 1.000 habitants un fòrum ciutadà pel clima (no li diguem assemblea si us plau, deixem les assemblees per als qui són els seus practicants, o sigui col·lectius i moviments) on participi el màxim de persones, amb criteris de proporcionalitat, edat, professió,... i un límit en funció del nombre d’habitants. Amb quin objectiu? Fer deliberacions i arribar a conclusions al voltant de tres eixos, clima, energia i sequera, i acordar deu línies d’acció immediata que s’elevaran al Parlament, no al Govern, per tal que siguin referendades per aquest i així, amb llum i taquígrafs, vegem com es posicionen els partits.
Tot aquest procés participatiu serà molt més motivant, activador i dinamitzador de consciències, que posar cent persones desconegudes de tota Catalunya, triades a l’atzar, a deliberar i recomanar unes accions, que no aniran al Parlament ni hauran passat per les 100.000 persones que calculo haurien de participar en aquest procés. Fa molts anys, el Conveni sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides signat per Espanya i ratificat per Catalunya ja deia que sense participació ciutadana qualsevol mesura ambiental estarà destinada al fracàs. La sequera n’és un clar exemple. És sorprenent que el director de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) digui acabant l’any, que «és lamentable la indiferència que hi ha amb la sequera». El que és lamentable, és que l’ACA amb la Conselleria d’Acció Climàtica al davant no estiguin fent fa mesos una campanya de sensibilització ciutadana per disminuir emissions i estalviar aigua. Si es va fer a Saragossa fa uns 20 anys una gran campanya per una nova cultura de l’aigua, on van participar 300.000 persones, per què som (són) incapaços de fer el mateix a Catalunya i ens hem de conformar amb cent persones? Quin ridícul! Menys publicitat institucional, menys informació catastrofista sobre el clima i més fer pedagogia ambiental. Sols així es combat la indiferència.
Clima, sequera i participació ciutadana
4
0
15.01.2024
Fa uns dos mesos acabava un article amb la frase següent: «...i de l’Assemblea Ciutadana pel Clima, ja en parlaré en una propera ocasió». L’endarreriment no ha sigut degut a la complexitat de la temàtica, tot el contrari, sinó perquè aquestes darreres setmanes han emergit altres problemes candents. Anem a veure què es això de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que està endegant la Generalitat. No perquè sigui un artefacte ja experimentant a altres indrets (a nivell d’Estat sense anar més lluny), l’hem d’importar i més quan després dels resultats ha passat sense pena ni glòria o ha rebut força critiques. I tot apunta que a Catalunya també caurem en el mateix error, accentuat per la coneguda i nostrada inèrcia de fer veure que fem coses i agreujat més encara per un context d’emergència climàtica i d’emergència per sequera, que no permet de cap manera ni experiments ni obres de teatre. Poca broma amb seguir confonent i enganyant en l’actual context de crisi climàtica, energètica i de sequera.
La que fa anys era una reclamació dels moviments socials i ecologistes que volen sacsejar l’opinió pública i cercar la participació ciutadania envers l’emergència climàtica (i no contra les energies renovables), avui ha esdevingut una eina de màrqueting i rentat de cara verd per part de forces estats i també d’algunes ONG.
Clarament és una pantalla passada, tot i que, òbviament, es pot reconduir i adaptar a l’actual........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Donald Low
Mort Laitner
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
