El 24 de setembre de 2007 vaig publicar un article al Diari titulat «Moltes gràcies». Era la primera ocasió que no figurava després del meu nom i cognoms la condició de Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona, a causa de la meva incorporació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El temps passa ràpid, molt ràpid, i hem arribat al 2023, any en què a partir de l’1 de setembre he passat a la condició jurídica de jubilat per haver complert l’edat fixada obligatòriament a la normativa de professorat universitari.
I amb motiu d’aquesta jubilació se li va acudir al professor, i estimat amic, Ferran Camas, Catedràtic (des del maig del 2010) de DTSS, que es va incorporar amb mi a la UdG l’octubre del 1992, organitzar una jornada d’homenatge per motiu de aquesta jubilació.
Una jornada que, perfectament organitzada per la seva banda i per la Sra. Andrea Cano, va permetre assistir a uns excel·lents debats jurídics i socials sobre les relacions laborals i el món universitari, les velles i noves realitats laborals, els reptes de la immigració, i les polítiques d’ocupació tant des d’una perspectiva general com molt més concreta local. La qualitat de totes i tots els ponents va ser reconeguda per totes les persones assistents a la Jornada, i per a qui no va poder assistir, totalment o parcialment, el vídeo de l’acte li permetrà, sens dubte, assolir la mateixa opinió que la que acabo d’expressar.
O sigui que, plagiant en part el títol d’aquell article, he de donar les gràcies una vegada més a la Universitat de Girona i a la Facultat de Dret, que vull personificar en els seus màxims responsables, el professor Quim Salvi i el professor Albert Ruda a qui vaig tenir com a alumne durant el període 1994-1997 i que, per això, va ser encara més emotiu per a mi que fes la clausura de la Jornada.
En aquest acte, i abans d’iniciar la meva intervenció formal, vaig formular algunes reflexions o consideracions prèvies que ara vull compartir amb tots els lectors i lectores del Diari.
En primer lloc, i a la vista de les peticions que se’m van formular durant tota la sessió, vaig dir, amb una certa ironia, que creia que havia anat a un acte d’homenatge per la meva jubilació quan en realitat sortia de la Facultat amb més feina de la que tenia amb anterioritat. Fora d’ironia, és cert que mentre el cos i la salut aguantin, continuaré dedicant-me a allò que m’ha agradat durant tota la vida acadèmica, l’estudi i l’aprenentatge del món del treball i de les relacions laborals, des de la perspectiva d’atenció especial a la protecció de les persones treballadores i molt especialment dels que en tenen més necessitat.
La segona, que aquest dia (9 de novembre) marcava, per raons polítiques òbvies, l’inici d’una nova etapa a Espanya, que havia de portar per una banda a l’enfortiment dels drets socials i l’Estat del Benestar amb un nou govern que continués la tasca duta a terme en aquest terreny durant la legislatura 2020-juny de 2023, marcada per la crisi sanitària i la posterior recuperació, i de l’altra era el punt de partida, així ho espero i desitjo, i crec que això és compartit per moltes persones, el camí de la reconciliació nacional a Catalunya i el retorn a la senda constitucional i estatutària de la qual mai no es va haver de sortir.
La tercera, que estava orgullós de formar part de la que he anomenat Escola Catalana de Dret del Treball, en què van tenir un paper rellevant en la seva creació dos grans juristes iuslaboralistes sevillans, Miguel Rodríguez-Piñero i Bravo Ferrer i Manuel Ramón Alarcón Caracuel, i un gran jurista iuslaboralista català, Francesc Pérez Amorós.
Finalment, vaig manifestar molt especialment la satisfacció per la celebració de la Jornada a la Sala d’Actes que porta el nom d’una persona que va defensar durant molts anys els drets constitucionals i que, potser per això, va ser assassinat, el que fora president del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás i Valiente. El mateix dia del seu assassinat, el 15 de febrer de 1996, vaig escriure un article en aquest Diari, en què col·laboro des del maig de 1993, proposant, en la meva (llavors) condició de degà, que la futura Sala de Graus de la Facultat de Dret portés el seu nom. Per això vaig manifestar que estava orgullós de celebrar aquest acte a una Sala que representa els valors jurídics de respecte a l’Estat Social i Democràtic de Dret que està plasmat a l’art. 1 de la nostra Constitució.
I per acabar aquest article, he de fer menció a una cosa que no vaig dir a l’acte perquè l’emoció m’hauria afectat molt possiblement a l’estat anímic i hauria hagut de parar per uns moments la meva intervenció. Al cap de pocs minuts de l’inici de l’acte, es va anunciar que intervindria el meu fill Joan des de la Universitat d’Amsterdam, en què imparteix docència i investiga des de fa uns quants anys en la seva condició de Catedràtic de Física Computacional. Poques vegades m’he sentit tan orgullós, ja que les seves paraules han quedat gravades a la meva ment i són el millor record d’un acte entranyablement emotiu.
En definitiva, que només em jubilo acadèmicament, i que espero seguir «donant guerra» a la vida jurídica i social. Tant de bo que així pugui ser durant molts anys. Moltes gràcies, una vegada més.
Moltes gràcies, una vegada més
3
0
20.11.2023
El 24 de setembre de 2007 vaig publicar un article al Diari titulat «Moltes gràcies». Era la primera ocasió que no figurava després del meu nom i cognoms la condició de Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona, a causa de la meva incorporació a la Universitat Autònoma de Barcelona.
El temps passa ràpid, molt ràpid, i hem arribat al 2023, any en què a partir de l’1 de setembre he passat a la condició jurídica de jubilat per haver complert l’edat fixada obligatòriament a la normativa de professorat universitari.
I amb motiu d’aquesta jubilació se li va acudir al professor, i estimat amic, Ferran Camas, Catedràtic (des del maig del 2010) de DTSS, que es va incorporar amb mi a la UdG l’octubre del 1992, organitzar una jornada d’homenatge per motiu de aquesta jubilació.
Una jornada que, perfectament organitzada per la seva banda i per la Sra. Andrea Cano, va permetre assistir a uns excel·lents debats jurídics i socials sobre les relacions laborals i el món universitari, les velles i noves realitats laborals, els reptes de la immigració, i les polítiques d’ocupació tant des d’una perspectiva general com molt més concreta local. La qualitat de totes i tots els ponents va ser reconeguda per totes les persones assistents a la Jornada, i per a qui no va poder........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Nikkei Editorial
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
