Quan acaba oficialment l’any (un artifici més dels molts que condicionen la nostra vida), sembla un moment propici als balanços, tan personals com col·lectius. Aquest article està sempre dedicat a temes ambientals; en conseqüència, si em centro a aquest àmbit, el balanç a Catalunya no és gens bo en termes de sostenibilitat. Seguim a la cua de l’Estat pel que fa a la contribució de les renovables al mix elèctric, sense que el nostre govern tingui un full de ruta clar de com sortir de l’atzucac i a la vegada escotar al territori. Estem estancats quant al reciclatge de residus. De nou sonen tambors de grans projectes, com l’ampliació l’aeroport de Barcelona, ara amb el nou argument de si vàrem ser capaços de desviar un riu com no podem traslladar un petit espai de la Xarxa Natura 2000 perquè puguin aterrar cada cop més avions que vagin més lluny.

I per damunt de tot, la sequera que amenaça greument a molts milions de ciutadans a un horitzó de poques setmanes. I si bé no som responsables directes que no plogui (encara que si es culpa del canvi climàtic, si en som els causants), és la nostra responsabilitat no haver fet res en infraestructures hidràuliques des de la darrera gran sequera. I davant del que sembla........

© Diari de Girona