El tema de la transició energètica comença a tenir força elements de contradicció, també a casa nostra. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT), aprovada enguany, per l’any 2030 la demanda elèctrica s’incrementarà un 48% respecte a la de 2017 i d’acord amb aquests càlculs, l’any 2022 hauríem d’haver consumit uns 56.500 Gwh quan en realitat només s’han consumit 45.500 Gwh, uns 11.500 Gwh menys, xifra gens negligible. La demanda elèctrica també ha baixat un 3%.
Les raons d’aquesta disminució ben segur que les hem de buscar a què l’encariment dels productes energètics (que hi ha qui atribueix a una guerra a Ucraïna de la que sembla ens hem oblidat) ens ha fet cada cop més eficients en el consum, tant en l’àmbit particular com a les indústries. És a dir, que hem reduït el consum energètic, la qual cosa d’entrada és una bona notícia, ja que disminueix la nostra petjada de carboni i ben segur que ajuda a la lluita contra el canvi climàtic.
Resulta que a la vegada que reduïm el consum volem augmentar la producció. És com si un fabricant del què sigui veu com disminueixen les seves vendes i a la vegada compra més maquinària per posar més producte al mercat. Sembla contradictori, però és evident que en el cas de l’energia estem situant sobre el territori més elements de producció sostenibles, que aprofiten l’energia solar o eòlica. Tot l’Estat ha viscut un desplegament desmesurat d’aquestes andròmines, no a Catalunya on la transició energètica ha estat aturada durant més de deu anys per raons que costa comprendre. Ben segur que ara s’espera una nova floració, no només terrestre sinó també marina, esperant que el nou govern impulsi el que ha estat aturat durant mesos.
Conec les explicacions que donaran les administracions competents i també els partidaris d’aquest desplegament sense massa miraments. Ja sé que cal substituir una producció a base de combustibles fòssils per les sostenibles però substituir no és augmentar, ja sé que a un horitzó proper s’haurà de cobrir la producció de les nuclears que deixaran de funcionar, ja sé que les renovables requereixen una sobreimplantació donat que no sempre fa sol ni sempre fa vent (és a dir, no tenim garantia de subministrament).
Però també sé que ara per ara la xarxa elèctrica no pot absorbir tota l’energia verda que ara produïm (per això a vegades veiem aerogeneradors aturats quan fa força vent), també sé que el problema més gran el tenim no tant en l’energia elèctrica com per substituir les combustions i també sé que ni tenim resolt l’emmagatzemat de l’energia a gran escala ni tampoc la producció d’hidrogen, malgrat que es dissenyin projectes faraònics i s’inventin xarxes de distribució d’un producte quan encara no se sap prou bé com es produirà.
Al mig de tantes contradiccions, potser esperables donat que ens enfrontem a un canvi tan dràstic a la manera de produir i utilitzar l’energia, personalment em preocupa especialment el que el Proencat no encerti la previsió de consums, que en principi ha de ser el més senzill de tot. Perquè jo suposo que tots els càlculs sobre quants gigawats necessitem als horitzons de 2030 i 2050, i com els produirem i a on ho farem, s’han de fonamentar amb unes dades de partida en les que la demanda juguen un rol fonamental.
Caldria doncs revisar un Plencat recentment aprovat, però que es mostra allunyat no només dels objectius autoimposats de producció d’energia renovable sinó també en les demandes previstes. El paper ho aguanta tot, però la realitat sol ser tossuda, i per això els dos plans anteriors d’energia que s’han elaborat a Catalunya han fracassat de manera evident.
Estem en un món de contradiccions creixents. De moment consumim menys energia i en volem produir cada cop més. Hi ha espai per la polèmica i la discussió serena.
Consumim menys energia; per què en volem produir més?
12
1
27.11.2023
El tema de la transició energètica comença a tenir força elements de contradicció, també a casa nostra. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT), aprovada enguany, per l’any 2030 la demanda elèctrica s’incrementarà un 48% respecte a la de 2017 i d’acord amb aquests càlculs, l’any 2022 hauríem d’haver consumit uns 56.500 Gwh quan en realitat només s’han consumit 45.500 Gwh, uns 11.500 Gwh menys, xifra gens negligible. La demanda elèctrica també ha baixat un 3%.
Les raons d’aquesta disminució ben segur que les hem de buscar a què l’encariment dels productes energètics (que hi ha qui atribueix a una guerra a Ucraïna de la que sembla ens hem oblidat) ens ha fet cada cop més eficients en el consum, tant en l’àmbit particular com a les indústries. És a dir, que hem reduït el consum energètic, la qual cosa d’entrada és una bona notícia, ja que disminueix la nostra petjada de carboni i ben segur que ajuda a la lluita........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Rami G Khouri
Mort Laitner
Rachel Marsden
Donald Low
Bradley Blankenship
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
Michael Kwet
