L’historiador anglès Timothy Garton Ash deia que quan va visitar Normandia on el seu pare havia desembarcat amb les tropes hi havia trobat una placa que deia "Patriotisme és estimar el teu país, nacionalisme és odiar a altres". Podríem traduir-ho al cas català dient "Catalanisme és estimar el teu país, nacionalisme (independentisme) és odiar tot allò espanyol". La frase de Normandia la va pronunciar el general De Gaule, un personatge controvertit que va defensar la grandeur francesa però es va entendre amb Adenauer (el gran enemic de França) per començar el mercat Comú, embrió de la UE, es va enfrontar als EUA per defensar França i el naixent Mercat Comú i va plegar en perdre les eleccions i un referèndum sobre les regions a França.
La frase de De Gaule em recorda Stefan Zweig que explica que quan va veure que la guerra era imminent va tornar a Viena i es va trobar amb un ambient en que tothom defensava la guerra. I en aquell ambient que no compartia, hi havia un suposat intel·lectual que era invitat a totes les festes de palau per haver escrit un poema titulat "Odi a Anglaterra" (el nacionalisme i l’odi). L’odi a Anglaterra que regnava en aquells moments d’exaltació del nacionalisme l’havia fet cèlebre però quan va passar, va desaparèixer del mapa cultural vienès i ningú el recorda. A Catalunya avui molts aplaudeixen aquells suposats artistes que parlen de la "puta Espanya" i altres coses semblants, però tothom sap que ningú els recordarà, viuen el seu moment de glòria però serà efímer. La fanfarroneria barata, els somnis sense base real, l’insult a l’altre, han sigut la constant del moviment independentista a casa nostra.
Som molts els que creiem en una Europa cada cop més unida superant els nacionalismes excloents que són un dels grans perills. Per una part, de tenir èxit, suposaria dividir més i més la UE fins a fer-la inviable i per l’altre, el nacionalisme, com deia De Gaule, no vol la col·laboració sinó que necessita de l’enemic. Precisament el 2021 el Parlament Europeu va impulsar una conferència sobre el futur d’Europa, un fòrum de debat i reflexió on els ciutadans europeus i organitzacions no governamentals van aportar idees sobre el futur de la Unió. El fòrum va demanar, entre altres coses, un compromís més gran en la lluita contra el canvi climàtic, unes competències compartides en salut i continguts mínims en ensenyament així com la supressió dels vets nacionals en el Consell i el reforçament del poder legislatiu en matèria financera i fiscal. El 22 de novembre d’aquest any el Parlament Europeu, recollint aquestes aportacions, ha decidit demanar un informe que inicia el camí d’una reforma dels tractats de la UE. Veient qui formen part de la comissió nomenada per redactar l’informe (tots ells del grup Spinelli, l’intergrup parlamentari federalista de l’Eurocambra) no tinc dubtes, recomanarà reformar els tractats per fer-los més federals. El federalisme és el que necessitem a Europa perquè la UE no sols es mantingui sinó que avanci i els nacionalismes, les ultradretes i il·liberals són els grans perills per aquest avenç de la UE.
A Espanya, aquest dimecres la Constitució ha fet 45 anys, una data per celebrar. En Roca ens ha recordat el context en que es va redactar, el consens que es va aconseguir entre gent molt distant, ha dit que quan es va seure davant Fraga temia que l’agafés pres però que van saber entendre’s i al final varen ser bons companys. I parlant d’història voldria recordar que en els debats constitucionals, els bascos van proposar incloure el dret d’autodeterminació per les nacionalitats històriques. Un contundent Trias Fargas va ser un dels que s’hi va oposar, "he dit molts cops que no soc independentista, que nosaltres ens sentim solidaris d’una Espanya moderna, democràtica i progressista i treballarem per ajudar a tots com un més". El grup que formaven els diputats del PNV i Convergència es va dividir, els bascos van votar a favor i els convergents en contra. La Constitució del 78 està basada en la col·laboració que defensava Trias Fargas i amb ella vam ser admesos a Europa.
Tothom sap que la Constitució ens ha donat el període més llarg d’estabilitat de l’Espanya moderna, ens va obrir les portes de la UE i hem consolidat un estat del benestar força raonable. Però també sabem que seria bo reformar-la per adaptar-la als temps que estem i intentar aconseguir que les noves generacions continuïn fent-la seva. Des del 1978 només s’han fet reformes per adaptar-nos a les exigències europees i per fer que la condició femenina no fos impediment per a poder regnar a Espanya. Però la Constitució va ser redactada en uns temps ben diferents dels actuals. Per exemple, el Senat actual no és realment una cambra de representació territorial. En el moment constitucional potser no era possible però avui es podria reformar perquè fos una veritable cambra territorial com el senat alemany. I qui diu això, diu moltes altres coses com canviar el terme discapacitat que ha quedat obsolet per disminuïts físic, sensorials i psíquics com demana el sector o altres de més calat com poden ser els territorials per fer la Constitució més federal: llistat de les CCAA, llengües, competències, etc.
El moment polític no és propici als acords però hi ha exemples que fan tenir esperances. La Diputació de Barcelona acaba d’aprovar el seu pressupost amb el suport de 50 dels 51 diputats. PSC, Junts, ERC, Comuns, PP i el diputat de Tot per Terrasa s’han posat d’acord, sols el diputat de Vox s’hi ha oposat. Pujol necessitava de l’enemic exterior, Tarradellas mai va estar-hi d’acord. Deia que Catalunya no necessitava apel·lar a grans principis sinó ser ben governada, el que Illa, que es declara deixeble de Tarradellas, en diu política útil.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
