Durant els darrers anys ens han explicat un relat sobre com i qui va parar el procés, qui va defensar la democràcia a Catalunya i Espanya. Diuen que el govern va passar la pilota a la justícia i que van ser els jutges els qui van preservar la democràcia. Penso que el relat no és del tot cert. Quant a que el govern Rajoy va passar la pilota a la justícia, potser seria més correcte dir que el govern Rajoy va cometre errors greus. Primer va deixar que les relacions amb la Generalitat arribessin a un punt de deteriorament mai vist, els governs pràcticament no tenien relació institucional. Després de les sessions parlamentàries del 6-7 de setembre de 2017 i davant de les votacions de l’1 d’octubre (un desafiament gravíssim a la democràcia), Rajoy no va saber reaccionar, i va ser el Constitucional el que va declarar els acords i les votacions il·legals. La societat democràtica catalana també va reaccionar, liderada per Societat Civil Catalana va organitzar la manifestació del 8 d’octubre on va destacar Josep Borrell amb un discurs impecable. El govern Rajoy va perdre tota credibilitat quan va dir i repetir que no hi hauria votació i va haver-se de menjar les seves paraules. A més de la ineficàcia d’uns serveis secrets que no van detectar les urnes, la policia el dia de les votacions va fer unes càrregues desproporcionades i, més important, totalment inútils. Davant la falta de reacció de Rajoy qui va sortir a respondre va ser el rei que segons diuen estava molt amoïnat per la falta de reacció de Rajoy. I quan la declaració d’independència es va produir (tot i que fos amb la boca petita) i el govern es va veure obligat a reaccionar, va demanar al Senat d’aplicar el 155 i va tenir el suport socialista. Era el primer cop que s’aplicava i els socialistes van demanar que al mateix temps es convoquessin eleccions. Fins aquí va ser el Tribunal Constitucional i la Corona, els que van fer de barrera democràtica davant la inacció de Rajoy.
Poc després els dirigents del procés van ser arrestats i, un temps més tard, jutjats mentre Puigdemont s’escapava a Brussel·les. El relat ens diu que el judici va ser impecable, que es va tenir en compte que hi hauria recursos al Constitucional i als tribunals europeus. Hi tinc objeccions de pes, si la justícia espanyola forma part de l’europea, i es va fer tot tan bé, per què el fugat Puigdemont no va ser extradit? El jutge Llarena no coneix les lleis dels diferents països europeus? Des del meu punt de vista, el fet de que Puigdemont no hagi acabat a una presó espanyola junt amb els altres processats és d’una incompetència que clama al cel. La professionalitat de Llarena s’havia de demostrar en aquells moments. Avui tindríem una situació molt diferent si Puigdemont hagués passat per la presó i hagués sigut indultat. Tot l’enrenou muntat pel PP i els independentistes hagués sigut molt i molt diferent. Si al final (i dic això perquè tothom sap que trigarà temps) Puigdemont torna lliure i alguns el reben en honor de multituds, la culpa serà dels jutges que no van fer bé la seva feina. El PP que diu defensar la justícia va rebre el suport dels socialistes per aplicar el 155, i ara ja veuen com tracten a Sánchez, no diuen res de la gran pífia de la justícia que va representar la no extradició de Puigdemont.
Els professionals de l’administració han de ser bons professionalment i això es veu quan han de fer coses importants. Els funcionaris de la Generalitat van fer la seva feina amb eficiència quan es va aplicar el 155 però els del tribunal que va jutjar els líders del procés i el jutge Llarena, no. Passa el mateix a les empreses, ara mateix el PP voldria utilitzar els empresaris per atacar el nou govern, però aquests són professionals i no es deixen manipular. Primer han fet una proposta sobre el salari mínim per avançar-se al govern i sindicats i segon intenten fer un front Junts-PNB perquè sigui el que defensi les seves posicions en el si de la coalició que suporta al govern. Els dirigents empresarials defensen els seus interessos, són bons professionals. Uns empresaris seriosos saben que pactar sempre és millor que llargs plets de difícil resolució i no es deixen enredar pel PP.
I no voldria acabar sense parlar de dues notícies que són esperançadores:
1.- La treva entre Israel i Hamàs. Sols el fet de que s’hagin parat els bombardejos i les matances i que s’alliberin hostatges civils intercanviats per presoners és esperançador. Només són uns dies, ho sabem, però ja han estat prorrogats, la negociació ha fet callar les bombes i això ja és una gran notícia. Subscric el que va dir Sánchez i molts dirigents democràtics: l’acció de Hamàs és totalment reprovable però mai podrà justificar unes matances de civils que depassen qualsevol mesura i creen odis que no es podran revertir en molts anys.
2.- Les declaracions de Putin a la reunió del G 20 sobre la guerra d’Ucraïna. Va dir «hem de pensar com parar aquesta tragèdia». Ha costat però al final ha dit una cosa sensata que desperta esperança. Fa temps que la guerra està estancada, que el front pràcticament no es mou, només es moren persones sense cap objectiu, sense cap sentit si alguna vegada n’havia tingut algun. Fa unes setmanes quan va començar allò de Gaza diverses vegades havia pensat en escriure una frase dient que ara que el focus estava a Gaza potser era el moment de pensar en parar la guerra d’Ucraïna que cada cop té menys sentit. A veure si es posen mans a l’obra qui ho pot fer.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
