La dreta està en guerra, no en sentit real, ningú ha mort i tenim sort d’estar a la UE que sempre és una garantia. Les dues Espanyes estan altre cop aquí, la divisió que sempre ha portat desgràcies torna a fer-se present. Deia López Burniol que Catalunya no tenia la força per aconseguir la independència però sí que podia desestabilitzar Espanya, i en això estem. Espanya dividida en dos blocs que no es parlen i els independentistes com a àrbitres de la governabilitat.

Els acords entre socialistes i independentistes no són el millor que ens podia passar, sobretot perquè la possibilitat de que Puigdemont pugui tornar sense ser jutjat pel que va fer, és difícil d’acceptar pels demòcrates espanyols i especialment pels demòcrates catalans que vam sofrir per defensar la democràcia enfront dels plantejaments antidemocràtics dels independentistes la tardor del 2017. Però si ho analitzem racionalment tenir-lo a la presó no reporta cap benefici a ningú. Criticar els acords és molt fàcil, hi ha crítiques raonables, però seria millor convocar noves eleccions? Primer hi ha una raó de conveniència, amb la situació internacional que tenim, és bo tenir un govern en funcions? Segon, creuen que unes noves eleccions canviarien el panorama? Creuen que el PP canviaria la seva estratègia de pactar amb Vox? Creuen que un govern amb la participació de la ultradreta seria millor per a Espanya i per a Europa? I si el PP no tingués majoria amb Vox, creuen que la correlació de forces per investir al candidat socialista canviaria?, no continuaria depenent del vot dels independentistes? I si no volem dependre ni de Vox ni dels independentistes caldria que socialistes i populars pactessin (no per formar un govern d’unitat sinó per deixar governar l’altre), creuen que tal com estan les coses és factible?

En aquestes circumstàncies entenc que els socialistes intentin un pacte amb els independentistes però no tinc clares les condicions que aquests imposen i què ofereixen a canvi. Realment els acords poden donar lloc a un govern estable? Ajuden a cohesionar la societat espanyola i catalana? Només puc oferir-los preguntes perquè la sortida racional que seria un acord PP-PSOE per a la governabilitat d’Espanya, avui sembla impossible.

Els atacs als acords per part de PP i Vox els donava per descomptats. La història està plena d’exemples de com els populars van tractar els acords amb els nacionalistes quan els va fer el PSOE o quan els van fer Aznar o Rajoy. González s’humiliava davant els nacionalistes i comprometia els interessos generals d’Espanya per continuar en el poder (agost del 1993) i Aznar ho feia per a la governabilitat d’Espanya en el Pacte del Majestic el 1996. Ara, si els populars haguessin aconseguit un acord amb Junts o amb el PNB per fer president Feijóo avui el defensarien dient que és per la governabilitat d’Espanya, però com que fer compatible Vox amb Junts o amb el PNB ha sigut impossible ara han de fustigar l’acord utilitzant el traç gruixut, ara ja és Espanya mateixa la que està en perill i Sánchez el dimoni amb cua. Vox va més enllà perquè són l’expressió més rància de l’Espanya que mira el passat, que voldria eliminar les CCAA i no té cap perspectiva de futur.

La meva opinió és que tal com estan les coses el menys dolent és un pacte com el que s’intenta fer, un acord en el qual els independentistes deixen clar que respectaran el marc constitucional, allò de «ho tornarem a fer» és història per molt que gesticulin. I posats a precisar, m’hauria agradat afegir dues coses al pacte i el seu relat. Per un costat la renúncia a participar en la política dels que van dirigir el procés. Ho trobaria raonable donat que els dirigents del PP que conformaven el govern que va ser incapaç d’aturar políticament els fets de la tardor del 2017 i va ser responsable de la nefasta actuació policial l’1 d’octubre, estan retirats de la política. Els Puigdemont, Junqueras, Rull, Comín, etc. haurien de fer un pas al costat i donar pas a sàvia nova, a nous lideratges. Qui hauria de renunciar es podria pactar com s’ha fet amb els que seran amnistiats. L’altra cosa que m’hauria agradat és que els socialistes deixessin clar el marc que proposen per fer d’Espanya un país que respecti la seva diversitat. Hauria agraït que els socialistes diguessin que el seu model és el federalisme, que a llarg termini volen reformar la Constitució per fer-la més «alemanya». I això implica posar sobre la taula un model no sols territorial, sinó de defensa de la diversitat lingüística, del paper del Senat i de les competències i el finançament de les CCAA. Això ho podria impulsar una comissió que parlés amb tots els partits per proposar una reforma constitucional. Encara hi som a temps i material n’hi ha en abundància, també de membres del PP. Potser així el PP i els independentistes es trobarien en la disjuntiva de consensuar una reforma concreta o anar-se’n a la muntanya a defensar una pàtria que no se sap quina és (el PP) o quimeres irrealitzables (els independentistes).

Fa uns dies tot semblava fet però Junts, Puigdemont, s’hi resisteix per no perdre protagonisme després del pacte entre ERC i PSOE. La baralla interminable i a mort entre ERC i Junts en estat pur. Perquè penso que podem descartar fer entrar en l’amnistia casos que no tenen res a veure amb el procés com els que afecten Borràs o Boye. Puigdemont, el tapat de Mas que va arribar a la Generalitat sense haver passat per les urnes, ja va enredar la troca l’octubre del 2017 i ara vol tornar a ser protagonista. Esperem que tot acabi amb la investidura de Sánchez encara que sigui amb uns dies de retard i abans que prenguem mal amb les manifestacions de la ultradreta amb regust franquista.

QOSHE - Pactes d’investidura - Francesc Esteva
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

Pactes d’investidura

12 0
10.11.2023

La dreta està en guerra, no en sentit real, ningú ha mort i tenim sort d’estar a la UE que sempre és una garantia. Les dues Espanyes estan altre cop aquí, la divisió que sempre ha portat desgràcies torna a fer-se present. Deia López Burniol que Catalunya no tenia la força per aconseguir la independència però sí que podia desestabilitzar Espanya, i en això estem. Espanya dividida en dos blocs que no es parlen i els independentistes com a àrbitres de la governabilitat.

Els acords entre socialistes i independentistes no són el millor que ens podia passar, sobretot perquè la possibilitat de que Puigdemont pugui tornar sense ser jutjat pel que va fer, és difícil d’acceptar pels demòcrates espanyols i especialment pels demòcrates catalans que vam sofrir per defensar la democràcia enfront dels plantejaments antidemocràtics dels independentistes la tardor del 2017. Però si ho analitzem racionalment tenir-lo a la presó no reporta cap benefici a ningú. Criticar els acords és molt fàcil, hi ha crítiques raonables, però seria millor convocar noves eleccions? Primer hi ha una raó de conveniència, amb la situació internacional que tenim, és bo tenir un govern en funcions? Segon, creuen que unes noves eleccions canviarien el panorama? Creuen que el PP canviaria la seva estratègia de pactar amb Vox? Creuen que un govern amb la participació de la ultradreta seria millor per a Espanya i per a Europa? I si el PP no........

© Diari de Girona


Get it on Google Play