L’any 2023 se’ns escapa i és hora de veure algunes coses que ens ha deixat sobretot a Europa perquè políticament ha sigut un any complicat que, a pesar de tot, ha tingut alguna bona notícia. El pitjor han sigut les guerres. La d’Ucraïna està enquistada de fa temps, amb fronts sense moviments importants però amb molts morts. Fa poc Putin va dir, per primer cop, que haurien de parar la guerra però no hi ha indicis de treballs concrets per materialitzar-ho. Putin sembla esperar que l’ajuda d’EUA i Europa minvi i Ucraïna no veig que faci res. Ara, a més, tenim la guerra oberta a Gaza. Els de Hamàs van cometre uns actes horribles el 7 d’octubre, matar i segrestar indiscriminadament persones és terrorisme. Però la resposta d’Israel, el més fort dels implicats en el conflicte, ha estat del tot desproporcionada. Ha destruït una gran part de Gaza, ha matat població indefensa, ha atacat hospitals i escoles i no ha permès l’entrada d’ajuda humanitària perquè els palestins poguessin subsistir. Inclús EUA que els ha salvat de les condemnes de l’ONU, l’hi ha demanat que moderi els seus atacs i busqui acords. Les imatges dels dos conflictes apel·len la consciència dels que encara tenim un xic d’humanitat. Quin futur els espera quan tot està destruït?
La ideologia d’ultradreta ha continuat avançant el 2023. Només cal veure alguns exemples: als EUA es censuren llibres a les escoles, en 31 estats s’han retirat prop de 3.000 llibres de les biblioteques escolars i aquí, a Espanya, s’han censurat exposicions, festivals i obres de teatre des que Vox està en els governs d’ajuntaments i CCAA (em recorda la censura franquista). Aquest retrocés també s’ha notat en grups o drets que semblaven assentats, siguin els homosexuals, sigui en l’avortament o l’eutanàsia, etc. També hem vist com creixia el racisme, les persones no es consideren iguals, s’ha consolidat la idea de que els immigrants per principi són malfactors. També s’ha continuat reescrivint la història, sigui a Rússia dient que Ucraïna els pertany, sigui a Hongria dient que els seus límits haurien de ser els de l’imperi austro-hongarès dibuixat a l’entrada de moltes escoles, sigui l’estat islàmic reivindicant l’Àndalus, sigui dient que Catalunya hauria de tenir l’estatus perdut el 1714. Finalment els grups d’ultradreta i il·liberals han guanyat terreny en les eleccions en països europeus amb l’excepció de Polònia.
Però, com deia, tampoc tot és dolent, la UE ha resistit les envestides dels grups ultres, ha aconseguit mantenir el rumb. Veurem què passa a les europees del proper any. L’entesa PPE-Socialistes continua vigent encara que el PPE es va deixant influir cada cop més per la ultradreta. De moment, Ursula von der Leyen li ha guanyat la partida a Manfred Weber (tots dos del PPE i alemanys) per mantenir el rumb però tot això es manté agafat pels pèls i Manfred Weber ja diferencia entre la Meloni (que podria entrar al PPE) i els del Partit de la llibertat d’Holanda (el que ha guanyat les darreres eleccions) que no veu que puguin formar part del PPE. El PPE ja està agafant moltes idees de la ultradreta. Per exemple a Espanya el PP els ha obert les portes als governs de CCAA i ajuntaments i poc ens ha faltat perquè també al d’Espanya.
Estem en uns moments en què la divisió entre esquerres i dretes sembla consolidar-se, lluny estan aquells temps en què s’acceptava que governés l’altre, la política consistia en plantejar propostes i la ciutadania decidia quina li semblava millor sense trencar la relació en els temes de país. De moment, però, Europa continua consensuant les seves polítiques i troba acords en temes bàsics, com en l’ajut a Ucraïna, en els fons europeus, en regular la IA, en política fiscal o d’asil, etc. No és perfecte però permet funcionar i inclús obrir els braços a incorporacions prou importants.
A Espanya el govern ha fet una bona tasca en un any molt difícil, després de la pandèmia en què van salvar moltes empreses i llocs de treball aconseguint acords amb sindicats i patronals, s’estan implementant els fons europeus que estan renovant el model empresarial, es va aconseguir l’excepció ibèrica per contenir els preus de l’energia, etc., i tot això en moments molt complicats i amb un PP lligat a Vox que no ha volgut consensuar res. La falta d’una relació normal entre PP i PSOE ha portat el país a una crispació que fa difícil governar. La valoració de la ciutadania es basa més en qüestions d’ideologia que en la realitat de la política feta i això és certament preocupant.
A Catalunya continuem jugant com si fóssim nens. La darrera ha sigut la guerra de les banderes en la reunió de Sánchez i Aragonès. Quan va acabar de parlar Sánchez i li tocava el torn a Aragonès va sortir una senyora i va retirar la bandera espanyola, s’imaginen una reunió entre Macron i Scholz en què una persona traiés la bandera alemanya quan parla Macron i la francesa quan parla Scholz? A mi aquestes coses em produeixen vergonya, sols porten descrèdit i cap avantatge. I no parlaré d’altres casos perquè n’hi ha tants, quasi cada dia un, que la llista resultaria interminable. Pel 2024 desitjaria que els independentistes superessin l’adolescència, que d’una vegada es convertissin en persones adultes. Per Catalunya, seria el millor regal pel 2024.
I acabo amb la Mafalda. La Susanita li pregunta com serà el nou any i la Mafalda li respon «molt valent, perquè com està la cosa, animar-se a venir...», és a dir, agafi’s que venen corbes. Veurem què passa a les eleccions americanes, franceses, alemanyes, europees i catalanes, etc., perquè tot sembla dependre del canto d’un duro. Que tinguin bon any. Jo espero que 2024 ens porti més acords (menys conflictes) i més justícia (menys desigualtats).
S’acaba l’any
5
0
29.12.2023
L’any 2023 se’ns escapa i és hora de veure algunes coses que ens ha deixat sobretot a Europa perquè políticament ha sigut un any complicat que, a pesar de tot, ha tingut alguna bona notícia. El pitjor han sigut les guerres. La d’Ucraïna està enquistada de fa temps, amb fronts sense moviments importants però amb molts morts. Fa poc Putin va dir, per primer cop, que haurien de parar la guerra però no hi ha indicis de treballs concrets per materialitzar-ho. Putin sembla esperar que l’ajuda d’EUA i Europa minvi i Ucraïna no veig que faci res. Ara, a més, tenim la guerra oberta a Gaza. Els de Hamàs van cometre uns actes horribles el 7 d’octubre, matar i segrestar indiscriminadament persones és terrorisme. Però la resposta d’Israel, el més fort dels implicats en el conflicte, ha estat del tot desproporcionada. Ha destruït una gran part de Gaza, ha matat població indefensa, ha atacat hospitals i escoles i no ha permès l’entrada d’ajuda humanitària perquè els palestins poguessin subsistir. Inclús EUA que els ha salvat de les condemnes de l’ONU, l’hi ha demanat que moderi els seus atacs i busqui acords. Les imatges dels dos conflictes apel·len la consciència dels que encara tenim un xic d’humanitat. Quin futur els espera quan tot està destruït?
La ideologia d’ultradreta ha continuat avançant el 2023. Només cal veure alguns exemples: als EUA es censuren llibres a les escoles, en 31 estats s’han retirat prop de........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
