En aquests moments hi ha molta gent desorientada, molts diuen que ja no presten atenció a la política. A mi mateix, que sempre hi he estat interessat, també em passa una mica. Des de les guerres que ens deixen unes imatges desoladores fins als continus enfrontaments, em fan sentir impotent, no m’agrada el que veig i no sé què puc fer per ajudar a canviar les coses. Quan em sento en aquest estat d’ànim sempre retorno al per què hi estic interessat, quin sentit té la política per a mi. Vaig començar a interessar-m’hi de molt jove i sempre he vist la política com una manera de plantejar-me com crear una societat més justa on els ciutadans siguin els artífex de la seva pròpia història. Això ho poden fer persones de dretes o d’esquerres que s’hagin preparat per fer bé les coses, no crec que ningú tingui «la veritat» i, per això, mai he cregut en les ideologies que diuen que ells tenen «la solució». Durant el franquisme vaig participar a una reunió de Pax Christi a Cracòvia on participaven alguns dels que varen ocupar càrrecs en el govern polonès després de treure’s la tutela de la URSS. Allà vaig constatar la similitud amb el règim franquista, només la minoria del «partit comunista» creien o deien creure en el comunisme, tots els altres simplement intentaven sobreviure a pesar de l’ambient asfixiant que es respirava.

Soc dels que volem fer les transformacions socials per millorar la........

© Diari de Girona