Va haver de passar mig segle perquè el Girona FC recuperés la Segona Divisió (del descens l’any 1959 a l’ascens el juny de 2008). Entremig, a banda d’un descens a Regional Preferent (1982) i un altre a Primera Catalana (1997), nombroses decepcions en eliminatòries i lliguetes d’ascens a Segona A: Imperial de Múrcia (temporada 1961-62, amb derrota en un partit de desempat celebrat a Castelló), Plus Ultra, filial del Reial Madrid (1966-67), Vila-real (1970-71), Còrdova (1972-73), Salamanca (1991-92) i una de les vegades que el Girona va estar més a prop de pujar, tot i que poc recordada en la memòria col·lectiva, a la temporada 1976-77 quan va quedar segon a només dos punts del Sabadell, que va aconseguir l’única plaça d’ascens que hi havia aleshores a Segona Divisió A.
I, ja retornat a la categoria de plata, després de superar a Barakaldo i Ceuta en el play-off, va costar Déu i ajuda ascendir a Primera divisió. Tres play-off perduts: Almeria (temporada 2012-13), Saragossa (2014-15) i Osasuna (2015-16), amb la gran patacada del partit contra el Lugo el 7 de juny de 2015 després de sumar aquell any una barbaritat de punts: 82. Des que el Girona va ascendir a la Lliga Professional la temporada 2007-08, només en dues ocasions el tercer classificat ha sumat 82 punts (el Girona la lliga 2016-17 i el Valladolid la 2011-12). El més habitual és que un tercer classificat a Segona arribi als 70/74 punts. L’Eibar va ser campió la temporada 2013-14 amb només 71 punts.
Més recent en la memòria dels aficionats queda el que va costar tornar a Segona A després del descens de la temporada 2018-19. Desfetes contra Elx i Rayo Vallecano, desaprofitant l’avantatge de jugar la tornada a Montilivi i amb resultats favorables, fins a la memorable nit de Tenerife, la vegada en què semblava més difícil. El Girona és l’equip que ha disputat, i perdut, més play-off d’ascens a Primera Divisió.
Ara, els 45 punts que ha sumat el Girona, quan falta una jornada per acabar la primera volta, el converteixen, de moment, en un candidat al títol o a entrar a la Lliga de Campions, però aconseguir qualsevol d’aquests dos objectius segurament també serà molt car, com li passa sempre. El gran Dépor, de Javier Irureta, va obtenir el seu únic i celebrat títol de lliga, la temporada 1999-2000, amb tan sols 69 punts. És a dir, una marca que seria assequible a l’actual Girona: només hauria de sumar 24 punts en 20 partits. Òbviament, no serà així, però és que el Girona, mantenint una certa regularitat a la segona volta, també tindria al seu abast ser campió amb els punts que va obtenir el València de Rafa Benítez, en els únics dos títols aconseguits per un equip que no sigui Barça, Reial Madrid o Atlètic de Madrid en el segle XXI. El València va ser campió la temporada 2001-02 amb 75 punts i la 2003-04 amb 77. Eren uns anys de vaques magres per als dos grans, fins que va arribar l’època daurada de Leo Messi i Cristiano Ronaldo amb lligues que es van elevar als estratosfèrics 100 punts.
Des d’aquella etapa, el títol s’ha encarit molt i es mou entorn dels 90 punts. Francament, molt difícil per al Girona. Com també ho serà entrar a la Champions League. Ja és mala sort que el cinquè classificat, el que marca el tall, l’Athletic de Bilbao, hagi obtingut en les 18 primeres jornades del campionat, amb 35 punts, el seu millor balanç en els últims 40 anys, des del primer títol de Lliga guanyat per Javier Clemente. A més a més de jugar molt bé les últimes jornades, té la sort de la seva part: 5 punts els ha sumat, no ja en el temps l’afegit, sinó en l’última jugada del partit: dos contra Celta de Vigo, dos més contra Las Palmas i un contra el València.
Al Girona tot li costa molt car
4
0
24.12.2023
Va haver de passar mig segle perquè el Girona FC recuperés la Segona Divisió (del descens l’any 1959 a l’ascens el juny de 2008). Entremig, a banda d’un descens a Regional Preferent (1982) i un altre a Primera Catalana (1997), nombroses decepcions en eliminatòries i lliguetes d’ascens a Segona A: Imperial de Múrcia (temporada 1961-62, amb derrota en un partit de desempat celebrat a Castelló), Plus Ultra, filial del Reial Madrid (1966-67), Vila-real (1970-71), Còrdova (1972-73), Salamanca (1991-92) i una de les vegades que el Girona va estar més a prop de pujar, tot i que poc recordada en la memòria col·lectiva, a la temporada 1976-77 quan va quedar segon a només dos punts del Sabadell, que va aconseguir l’única plaça d’ascens que hi havia aleshores a Segona Divisió A.
I, ja retornat a la categoria de plata, després de superar a Barakaldo i Ceuta en el play-off, va costar Déu i ajuda ascendir........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
