El periodista polonès Ksawery Prusynski va escriure una de les millors cròniques sobre els primers mesos de la Guerra Civil en el llibre En la España Roja (Alba Editorial, 2007). Prusynski, considerat el pare periodístic del gran Ryszard Kapuscinski, narra una història fantàstica sobre una corrida de toros celebrada a Barcelona en plena guerra: «Entre els cartells, em va cridar l’atenció de sobte un de molt espanyol: anunciava la celebració aquell mateix dia d’una corrida de toros. La revolució no havia alterat les distraccions tradicionals. Bé, només hi havia dos nous detalls: al cartell es deia que els toros pertanyien a la ramaderia d’uns exmarquesos i excomtes. La revolució, la darrera, la veritable, havia afegit aquest ‘ex’. La revolució també havia afegit al cartell que ‘la corrida se celebrarà amb la col·laboració de la milícia popular’. El mateix tanc que havia destrossat esglésies s’havia aturat a l’entrada de la plaça de toros». Prusynski es diverteix explicant com l’orquestra tocava La Internacional i les banderilles tenien els colors vermell, groc i morat de la República. L’escriptor polonès, a qui repugnava l’espectacle taurí, recorre a la ironia per dir que «abans s’anunciaven corrides per celebrar el Corpus Christi. Ara, hi haurà corrides per celebrar el 1r de maig i la revolució bolxevic i els aniversaris de Rosa Luxemburg, Liebknecht, i com anunci de l’inici del festeig se sentirà ‘Amunt, els pàries de la terra’».
He volgut citar aquest esplèndid passatge del llibre de Prusynski com una mostra d’aquesta hipocresia tan nostrada, i que any rere any ens apareix cada mes de desembre amb la tradicional marató de TV3. Recordo els anys en els quals Artur Mas (president de la Generalitat) i Boi Ruiz (conseller de Salut) per un costat retallaven els pressupostos de la sanitat catalana d’una forma tan brutal que no s’han recuperat mai més, i per l’altre costat demanaven diners per a la marató apel·lant a la solidaritat dels catalans, fent-se seva aquella frase bíblica que «la teva mà esquerra no sàpiga el que fa la dreta». Així, Artur Mas, mentre desmantellava part del sistema sanitari públic amb les majors retallades de tot Espanya, emfatitzava: «Quan veus aquestes coses i et compares amb els altres, t’adones que Catalunya és un país de primera. Hi ha crisi, però no de bondat, però no de generositat». Tenia raó Molière quan deia que «la hipocresia és el súmmum de totes les maldats».
S’ha de ser molt cínic per parlar de solidaritat quan les retallades a la sanitat catalana afecten principalment els ciutadans que disposen de menys recursos. Durant la presidència d’Artur Mas, el pressupost sanitari es va reduir en 1.500 milions d’euros (es va passar de 9.875 milions el 2010 a 8.290 el 2014). El sistema va perdre 2.400 sanitaris i més de 1.100 llits hospitalaris. Boi Ruiz, el conseller que va dissenyar totes aquelles retallades, va destacar en la marató de 2011 que «la solidaritat és un sentiment de país, i Catalunya ha respost», alhora que es presentava davant els seus homòlegs de les altres autonomies com «l’home que venia del futur», deixant clar que Catalunya seria pionera en la disciplina fiscal i l’estalvi. Cinisme també és el de la que fou directora de TV3, Mònica Terribas, quan proclamava que «la marató diu molt de la societat que tenim. A Catalunya, és molt sòlid el sentiment d’implicar-nos en la recerca mèdica», manifestava, mentre TV3 rep cada any 300 milions d’euros dels impostos de tots els ciutadans per a propaganda i adoctrinament.
Conec gent que anualment fa aportacions a la marató de TV3 amb tota la bona fe del món, però ja deia Gustave Flaubert que «la fraternitat és una de les més belles invencions de la hipocresia social». D’aquests tipus de maratons, sempre n’havíem dit caritat. Solidaritat és una altra cosa, solidaritat és pagar impostos i redistribuir-los adequadament. I, per descomptat, solidaritat també és administrar rigorosament els recursos dels ciutadans, o sigui tot el contrari de la corrupció que ha presidit la gestió governamental de Catalunya durant unes quantes dècades. Amb els diners destinats a TV3 i els malversats des de la Generalitat, es podrien fer desenes de maratons sense necessitat d’autobombo, ni de fomentar la hipocresia.
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
visit website
