El partit del Sadar ens va deixar una imatge icònica per resumir la mentalitat guanyadora d’aquest Girona: Artem Dovbyk agafant la pilota dintre la porteria de l’Osasuna, després de marcar el gol de l’empat a dos, per anar de pressa al mig del camp i reprendre el joc. No hi havia temps a perdre en celebracions. El davanter ucraïnès ens mostrava que l’equip no es conformava amb un empat al Sadar. És la mentalitat de líder que ha inculcat Michel des de la seva arribada. No oblidem que, fa dos anys, quan el Girona, a Segona A, ocupava posicions de descens, i molts pensàvem que aquella temporada, després del fracàs en els dos últims play-off i la creixent limitació salarial, tocaria lluitar per la permanència, Michel parlava d’ascens, aplicant allò que va dir Bill Gates: «Els líders seran aquells que impulsin als altres».

Ignoro on és el límit d’aquest Girona. Probablement, no ho sap ningú. El mateix Michel va afirmar dissabte que «tenia el convenciment que faríem un gran any, però hem superat totes les expectatives». Quan penses que el Girona ha arribat al màxim i que avui perdrà (0-2 contra l’Almeria, 2-1 a Pamplona), patapam, arriba una nova exhibició i tres pics i repicó. Ja no queden adjectius per valorar la temporada d’un equip que a l’estiu va perdre quatre de les peces fonamentals de l’any passat: Oriol Romeu, Santi Bueno, Taty Castellanos i Rodrigo Riquelme.

Ara, ve un tram final de la primera volta molt complicat. Sis dels set partits que resten per l’equador de la competició, seran contra rivals situats en les nou primeres posicions de la categoria, entre ells el Barça i l’Atlètic de Madrid. Veurem. Hi ha marge de millora defensivament (és el setè amb més gols en contra), i més que en la faceta posicional i d’ordre, en la individual. Posicionalment, i prevalent el control de la pilota, el Girona està defensant prou bé, com ho demostra el fet que els contraris generen poques ocasions de gol (el Celta només va tenir la de l’error de Gazzaniga). Les penalitzacions han arribat per errors individuals, de marcatge, de badades, de poca contundència aèria en moments puntuals. Darrerament, quasi tot el que va entre els tres pals, ha acabat en gol.

Fins ara, a més d’exhibir el millor futbol de la lliga espanyola, tot ha sortit de cara. El Girona no compta amb la protecció arbitral del Madrid (en qualsevol altre equip, Vinicius i Rudiger haurien acabat expulsats diumenge passat contra el Rayo Vallecano), però no ens podem queixar. Al Girona no l’ha penalitzat cap error arbitral greu i, juntament amb la Reial Societat, és l’únic equip sense cap expulsat. També l’han respectat prou les lesions dels jugadors més destacats, tot i que urgeix la recuperació de David López. El futbol va de dinàmiques, i cal allargar-la tot el que es pugui. Amb la permanència a punt de solfa, Michel no va amagar dissabte que ara l’objectiu és jugar l’any vinent una competició europea.

Assignatures pendents. Ja que hi estem posats, i ara que surt tot rodó, estaria bé poder resoldre aquesta temporada alguna de les quatre assignatures pendents que té el Girona: 1. Guanyar un partit al Barça; 2. Guanyar l’Atlètic de Madrid (només l’ha eliminat a la Copa pel valor doble dels gols a camp contrari); 3. Guanyar al Betis a Montilivi: els andalusos han vençut en les seves sis visites, tres a Primera i tres a Segona (només van perdre a Vista Alegre, l’any 1940); 4. Guanyar al Vila-real a casa: l’equip dels Roig s’ha imposat en els tres partits de Primera jugats a Montilivi. Amb aquest Girona líder, alguna caurà.

QOSHE - La mentalitat del líder Girona - Jordi Xargayó
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

La mentalitat del líder Girona

8 0
07.11.2023

El partit del Sadar ens va deixar una imatge icònica per resumir la mentalitat guanyadora d’aquest Girona: Artem Dovbyk agafant la pilota dintre la porteria de l’Osasuna, després de marcar el gol de l’empat a dos, per anar de pressa al mig del camp i reprendre el joc. No hi havia temps a perdre en celebracions. El davanter ucraïnès ens mostrava que l’equip no es conformava amb un empat al Sadar. És la mentalitat de líder que ha inculcat Michel des de la seva arribada. No oblidem que, fa dos anys, quan el Girona, a Segona A, ocupava posicions de descens, i molts pensàvem que aquella temporada, després del fracàs en els dos últims play-off i la creixent limitació salarial, tocaria lluitar per la permanència, Michel parlava d’ascens, aplicant allò que va dir Bill Gates: «Els líders seran aquells que impulsin als altres».

Ignoro on és el límit d’aquest Girona.........

© Diari de Girona


Get it on Google Play