Amb l’arribada de l’hivern, les grips i la Covid, cosa que s’hauria de preveure, molts centres hospitalaris estan plens a vessar. Des de l’hospital del Mar de Barcelona, informaven dilluns passat que hi havia 173 pacients a Urgències, dels quals 52 superaven les 24 hores, un d’ells 118 hores. El conseller de Salut, Manel Balcells, en canvi, no hi veu cap col·lapse (una vegada més, en alguns hospitals s’han reprogramat visites i operacions, amb la gràcia que fa al que li toca), i utilitza eufemismes per emmascarar la realitat: «tensió» i «pressió», ho defineix ell, però, com deia Josep Pla, «l’eufemisme és una mentida».
Paral·lelament, des de fa més d’un mes, els centres sanitaris catalans afronten una vaga d’infermeres (també n’hi ha de tècnics de laboratori). El sindicat convocant, Infermeres de Catalunya, és minoritari, però ha aconseguit mobilitzar milers d’infermeres i paralitzar part dels serveis sanitaris. Segons es desprèn d’una piulada que va escriure una infermera dimecres passat, el conseller Balcells les ignora: «Tornem a estar al Departament de Salut, hi hem vingut 3 cops. No ens vol rebre? Només cal que tregui el cap per la finestra! Avui 37è dia de vaga indefinida de les infermeres a Catalunya. Mereixem ser escoltades i valorades». Un text prou esclaridor de com afronta el govern català els problemes de debò.
Són milers els catalans que han anat, per exemple, a les vuit del matí a un CAP a fer-se les anàlisis i han hagut de tornar cap a casa sense l’extracció de sang i amb una nova reprogramació per al cap d’unes setmanes, que ves a saber si encara hi haurà vaga. Una de les finalitats de qualsevol vaga és pressionar al patró per millorar les condicions salarials i laborals. En el sector públic, el «patró» és el polític de torn, però, com que no es juguen el seu patrimoni, fan com el conseller Manel Balcells, que es nega a rebre aquest col·lectiu d’infermeres i a negociar amb elles. El damnificat acaba sent l’usuari.
L’únic que mobilitza a un polític és la pressió pública a través dels mitjans de comunicació, però això a Catalunya està perfectament controlat. Abans de Nadal, vaig llegir que les infermeres estaven indignades amb TV3 i Catalunya Ràdio per silenciar la seva vaga. Quina ingenuïtat! Si les competències de Salut fossin de l’Estat, sortirien cada dia als mitjans públics i concertats, però, llevat d’algunes excepcions, el silenci és clamorós. Les inconveniències de la vaga per als usuaris de la sanitat pública no preocupen ni al Govern de Pere Aragonès, concentrat en el referèndum que mai veurà i en l’amnistia, ni als mitjans de comunicació catalans, però, ai si un tren arriba deu minuts tard!
A Madrid, els mitjans marquen l’agenda dels polítics, sobretot als de la dreta. Cada dia, els Jiménez Losantos, Carlos Herrera, Susana Griso, Ana Rosa Quintana, El Mundo, La Razón, l’ABC, OK Diario, etcètera, donen les corresponents instruccions a Núñez Feijóo, i pobre d’ell que es desmarqui, com va intentar fer en alguns moments Mariano Rajoy: «maricomplejines», li deia Jiménez Losantos. A Catalunya, funciona al revés. És el govern de torn el que marca l’agenda dels temes a tractar als mitjans de comunicació, que per alguna cosa es gasta milions d’euros de tots els contribuents en subvencions. Aquí, els temes del dia són l’amnistia, Pegasus, el referèndum, l’anomenada Operació Catalunya i tot allò que interessa a la classe política dominant. Dels temes socials, només Renfe, que és l’únic que la Generalitat no en té les competències. La vaga d’Infermeres? «Je connais pas», que diuen els francesos. Ja saben que la ignorància fa la felicitat, per això Catalunya és un país fantàstic. Segons una enquesta de la Generalitat, el nivell de felicitat dels catalans és de 6,9 sobre 10, dues dècimes per sobre de la mitjana europea.
Aquí, tot se silencia. Aquesta setmana, el setmanari El Triangle ha publicat que la Xarxa Audiovisual Local, que depèn de la Diputació de Barcelona, ha renovat sis mesos més el contracte a Marcela Topor, la dona de Carles Puigdemont, per un programa que no veu ningú i pel qual cobra 6.000 euros mensuals. A qualsevol país democràtic seria motiu d’escàndol, aquí no ho veuran publicat a gaires llocs més. Es veu que cobrar un salari desorbitat d’una institució pública pel sol fet de ser la dona de l’expresident català i líder suprem de Junts és el més normal del món. Amb aquests silencis, no queda més remei que receptar paciència a les infermeres i als usuaris de la sanitat.
La silenciada vaga d’infermeres
4
0
20.01.2024
Amb l’arribada de l’hivern, les grips i la Covid, cosa que s’hauria de preveure, molts centres hospitalaris estan plens a vessar. Des de l’hospital del Mar de Barcelona, informaven dilluns passat que hi havia 173 pacients a Urgències, dels quals 52 superaven les 24 hores, un d’ells 118 hores. El conseller de Salut, Manel Balcells, en canvi, no hi veu cap col·lapse (una vegada més, en alguns hospitals s’han reprogramat visites i operacions, amb la gràcia que fa al que li toca), i utilitza eufemismes per emmascarar la realitat: «tensió» i «pressió», ho defineix ell, però, com deia Josep Pla, «l’eufemisme és una mentida».
Paral·lelament, des de fa més d’un mes, els centres sanitaris catalans afronten una vaga d’infermeres (també n’hi ha de tècnics de laboratori). El sindicat convocant, Infermeres de Catalunya, és minoritari, però ha aconseguit mobilitzar milers d’infermeres i paralitzar part dels serveis sanitaris. Segons es desprèn d’una piulada que va escriure una infermera dimecres passat, el conseller Balcells les ignora: «Tornem a estar al Departament de Salut, hi hem vingut 3 cops. No ens vol rebre?........
© Diari de Girona
visit website
login
who are we?
contact us
qosheapp
Toi Staff
Gideon Levy
Belen Fernandez
Andrew Mitrovica
Mort Laitner
Rami G Khouri
Ali Fathollah-Nejad
Nikkei Editorial
