Com que el comodí de culpar Espanya aquesta vegada no servia, la primera reacció sobre l’Informe PISA va ser responsabilitzar a la població immigrada. Res de nou. Fa deu anys, Irene Rigau, aleshores consellera d’Ensenyament en el govern d’Artur Mas, també va atribuir als estudiants immigrants els baixos resultats de Catalunya en comparació amb les altres comunitats autònomes. Si una capacitat tenen els nacionalistes catalans, probablement l’única, és la de trobar excuses per a tot. Fins i tot el portaveu de Puigdemont al Parlament, Josep Rius, s’ha atrevit a culpar del fracàs escolar a l’aplicació de l’article 155 durant sis mesos. Imaginem-nos per un moment quina hauria sigut la reacció si les competències educatives, que en la seva major part són de la Generalitat des de fa dècades, fossin de l’Estat.

Analitzant els tombs que ha donat aquests dies la consellera Anna Simó, tinc el convenciment que tot continuarà igual a l’ensenyament català, com no ha canviat res des que fa una dècada els informes PISA ja van encendre els llums d’alarma. Només cal veure quina ha sigut la reacció de Pere Aragonès: publicar un article al Financial Times i fer-se entrevistar a una televisió suïssa per parlar del referèndum, un altre comodí per desviar l’atenció quan van mal dades. Es crearan comissions, i no és descartable que es proposi algun Pacte Nacional que tant agrada als polítics catalans, i endavant les atxes. Ja ens han anunciat que una quinzena de persones integraran un grup d’experts per buscar les estratègies que reverteixin la mala situació educativa. Si s’ha de recórrer a gent externa, de què serveixen càrrecs tan grandiloqüents i ben remunerats com els que figuren a la nòmina de la Conselleria d’Ensenyament: Secretaria General de Transformació Educativa (96.253 euros anuals), Direcció General d’Educació Inclusiva (92.259 euros), Direcció General de l’Alumnat (altres 92.259 euros anuals de salari), i assessors en matèria de Seguiment i Comunicació en l’àmbit de l’Ensenyament i també per a l’Aplicació del Pla Departamental (71.122 euros anuals per a cadascun d’aquests assessors), entre altres alts càrrecs, a més dels corresponents subordinats.

Si els nombrosos experts que tenim a Catalunya no saben com s’ha de millorar la qualitat de l’ensenyament, menys ho sabré jo, però sí que vull fer tres consideracions:

1.- Segregar els alumnes: Després dels últims resultats PISA, França ha anunciat una segregació a les aules, separar els alumnes en grups segons el seu nivell de matemàtiques i francès, que ha batejat com a «Xoc de coneixements». Segons la consellera Anna Simó, dividir l’alumnat per nivells seria una «regressió brutal». No ho sé, el tema és complex, però els alumnes catalans ja estan dividits, segons la capacitat econòmica de les seves famílies: els que van a les escoles privades i els que no. Com tothom ja sap, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anar a un col·legi privat.

2.- Immersió lingüística: Allò del «model d’èxit», repetit tantes vegades, només s’ho creuen els fanàtics. Els resultats salten a la vista, i no només per l’Informe PISA, però els dogmes nacionalistes són intocables, més que la paraula de Déu per als creients. La Generalitat ha avisat aquesta setmana que «el model no es toca». Segur que la immersió lingüística, un model únic al món en societats bilingües, no és la responsable del fracàs escolar, però potser en alguns casos sí que ho és, encara que sigui parcialment. Què impedeix revisar-ho? Per què no es pot analitzar? El que va ser útil quaranta anys enrere, potser ara no ho és tant. O no ho és per a tothom. Ara bé, com que la majoria de la classe dirigent d’aquest país no ha estudiat en el sistema públic d’immersió lingüística, ni tampoc els seus fills, no els preocupa gens. Ells han anat a escoles concertades o privades on no s’aplica. Els preocupa més l’amnistia, que és per a ells.

3.- La postura del PSC: Quan Salvador Illa diu que «l’escola catalana necessita més inversió» i que «per als Pressupostos 2024, si volen el suport del PSC, plantejarem incrementar els recursos escoltant el professorat, mestres i direccions dels centres per saber com invertir-los», interpreto que els socialistes tampoc saben què s’ha de fer per millorar el model educatiu. Preocupant. Els diners no ho són tot.

Han transcorregut més de dos segles i mig des que mossèn Baldiri Reixach va escriure Instruccions per l’ensenyança de minyons. Moltes de les seves propostes han envellit amb el temps, sobretot les que fan referència a la primacia de la religió, però seria bo que governants i educadors tinguessin present una de les recomanacions que surt al principi del llibre: «Tots los minyons son nats tant plens d’ignorancia, que no sabien res quan nasquéren; y si no adquireixen la sabiduria, se quedaran ignorants».

QOSHE - No canviarà res a l’Ensenyament català - Jordi Xargayó
menu_open
Columnists Actual . Favourites . Archive
We use cookies to provide some features and experiences in QOSHE

More information  .  Close
Aa Aa Aa
- A +

No canviarà res a l’Ensenyament català

7 0
23.12.2023

Com que el comodí de culpar Espanya aquesta vegada no servia, la primera reacció sobre l’Informe PISA va ser responsabilitzar a la població immigrada. Res de nou. Fa deu anys, Irene Rigau, aleshores consellera d’Ensenyament en el govern d’Artur Mas, també va atribuir als estudiants immigrants els baixos resultats de Catalunya en comparació amb les altres comunitats autònomes. Si una capacitat tenen els nacionalistes catalans, probablement l’única, és la de trobar excuses per a tot. Fins i tot el portaveu de Puigdemont al Parlament, Josep Rius, s’ha atrevit a culpar del fracàs escolar a l’aplicació de l’article 155 durant sis mesos. Imaginem-nos per un moment quina hauria sigut la reacció si les competències educatives, que en la seva major part són de la Generalitat des de fa dècades, fossin de l’Estat.

Analitzant els tombs que ha donat aquests dies la consellera Anna Simó, tinc el convenciment que tot continuarà igual a l’ensenyament català, com no ha canviat res des que fa una dècada els informes PISA ja van encendre els llums d’alarma. Només cal veure quina ha sigut la reacció de Pere Aragonès: publicar un article al Financial Times i fer-se entrevistar a una televisió suïssa per parlar........

© Diari de Girona


Get it on Google Play